MAS LA SABATERA DE PRENAFETA. LA CONCA DE BARBERÀ

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés camí de Prenafeta, el topònim clarament descriptiu deriva del llatí pinna facta ‘ penya trencada’. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro.

Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell; de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N'Amill, Puigdespí i Montornès.

Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.

A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador.

Al segle XIX fou agregat al municipi de l'Illa, que el 1878 es va agregar a Montblanc, del qual és una pedania en l'actualitat.

Ens aturàvem un cop superada la casa anomenada ‘Mas la Sabatera’ que per l'estructura i disposició dels cossos, respon més als estàndards clàssics de la masia catalana, que no a la tipologia típica dels masos de la comarca.

La Sabatera, és un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca de la Conca de Barberà,i alhora és la mostra palesa de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX.




La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista.

El coronat és fet de rajola vidriada.