Cercador
MAS LA SABATERA DE PRENAFETA. LA CONCA DE BARBERÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés camí de Prenafeta, el topònim clarament descriptiu deriva del llatí pinna facta ‘ penya trencada’. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro.
Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell; de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N'Amill, Puigdespí i Montornès.
Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.
A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador.
Al segle XIX fou agregat al municipi de l'Illa, que el 1878 es va agregar a Montblanc, del qual és una pedania en l'actualitat.
Ens aturàvem un cop superada la casa anomenada ‘Mas la Sabatera’ que per l'estructura i disposició dels cossos, respon més als estàndards clàssics de la masia catalana, que no a la tipologia típica dels masos de la comarca.
La Sabatera, és un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca de la Conca de Barberà,i alhora és la mostra palesa de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX.

La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista.
El coronat és fet de rajola vidriada.
Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell; de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N'Amill, Puigdespí i Montornès.
Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.
A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador.
Al segle XIX fou agregat al municipi de l'Illa, que el 1878 es va agregar a Montblanc, del qual és una pedania en l'actualitat.
Ens aturàvem un cop superada la casa anomenada ‘Mas la Sabatera’ que per l'estructura i disposició dels cossos, respon més als estàndards clàssics de la masia catalana, que no a la tipologia típica dels masos de la comarca.
La Sabatera, és un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca de la Conca de Barberà,i alhora és la mostra palesa de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX.
La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista.
El coronat és fet de rajola vidriada.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6699 Relats
880 Comentaris
4985224 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT VICENÇ DE PAÜL. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LLERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- ERMITA DE SANT GRAU. ÚRUS. LA CERDANYA
- APOCALIPSIS
- CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. PUIGCERDÀ
- ESCOLA PÚBLICA DE VILADAMAT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. EDIFICI BATLLÓ. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.
- SANT JULIÀ D’AGE. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DEL REINO DE ESPAÑA
- IN MEMORIAM. ESCOLES DE TAÜLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- L'ERMITA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MASCABRERS A L'ALEIXAR, OBRA DE TORCUATO MARIN PORCÁ. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
- EDIFICIS ESCOLARS DE LA RIBERA D’EBRE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE LA PALMA D’EBRE.
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA. LESTONAC. SOLSONA. EL SOLSONÈS