Cercador
MAS LA SABATERA DE PRENAFETA. LA CONCA DE BARBERÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés camí de Prenafeta, el topònim clarament descriptiu deriva del llatí pinna facta ‘ penya trencada’. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro.
Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell; de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N'Amill, Puigdespí i Montornès.
Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.
A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador.
Al segle XIX fou agregat al municipi de l'Illa, que el 1878 es va agregar a Montblanc, del qual és una pedania en l'actualitat.
Ens aturàvem un cop superada la casa anomenada ‘Mas la Sabatera’ que per l'estructura i disposició dels cossos, respon més als estàndards clàssics de la masia catalana, que no a la tipologia típica dels masos de la comarca.
La Sabatera, és un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca de la Conca de Barberà,i alhora és la mostra palesa de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX.
La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista.
El coronat és fet de rajola vidriada.
Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell; de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N'Amill, Puigdespí i Montornès.
Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet.
A la fi del segle XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador.
Al segle XIX fou agregat al municipi de l'Illa, que el 1878 es va agregar a Montblanc, del qual és una pedania en l'actualitat.
Ens aturàvem un cop superada la casa anomenada ‘Mas la Sabatera’ que per l'estructura i disposició dels cossos, respon més als estàndards clàssics de la masia catalana, que no a la tipologia típica dels masos de la comarca.
La Sabatera, és un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca de la Conca de Barberà,i alhora és la mostra palesa de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX.
La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista.
El coronat és fet de rajola vidriada.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407465 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.