Cercador
MAS DEL LLAURADOR. VALLJUNQUERA, MATARRANYA. TEROL
Un relat de: Antonio Mora VergésM’explica el Joan Serra Saún, que l’any 1834, la vila era un municipi independent amb ajuntament propi.
Cap a 1915, José Pellicer, rector de la localitat, va convertir la casa parroquial en una escola religiosa amb un internat per a uns 30 alumnes.
Mn. Pedro León Andia Labarta, també va fer una gran tasca educativa i musical essent rector de la Vall del Tormo.
L’església de Sant Joan Baptista del Mas del Llaurador , que pertany al terme de Valljunquera, depèn de la parròquia de la Vall del Tormo.
Els intensos bombardejos que va patir el lloc durant la mal dita guerra civil, van propiciar un lent abandonament del lloc, que es va fer quasi massiu entre els anys 1950 i 1962 , en l'actualitat hi ha només cases semi derruïdes, entre la mala herba que s'ha apoderat dels carrers, L’únic edifici que resta dempeus és l’església parroquial, conservada per una comissió benefactora que celebra romeria tots els anys, i té cura de fer les reparacions pertinents.
Quan us acosteu per aquí , aixequeu la vista per la façana principal de l'església fins a trobar l'element singular que conté: un doble rellotge de sol amb marcs blavosos i ple de petits forats , potser com a resultat de trets en el transcurs de la guerra civil . Un preciós rellotge de sol.
Cap a 1915, José Pellicer, rector de la localitat, va convertir la casa parroquial en una escola religiosa amb un internat per a uns 30 alumnes.
Mn. Pedro León Andia Labarta, també va fer una gran tasca educativa i musical essent rector de la Vall del Tormo.
L’església de Sant Joan Baptista del Mas del Llaurador , que pertany al terme de Valljunquera, depèn de la parròquia de la Vall del Tormo.
Els intensos bombardejos que va patir el lloc durant la mal dita guerra civil, van propiciar un lent abandonament del lloc, que es va fer quasi massiu entre els anys 1950 i 1962 , en l'actualitat hi ha només cases semi derruïdes, entre la mala herba que s'ha apoderat dels carrers, L’únic edifici que resta dempeus és l’església parroquial, conservada per una comissió benefactora que celebra romeria tots els anys, i té cura de fer les reparacions pertinents.
Quan us acosteu per aquí , aixequeu la vista per la façana principal de l'església fins a trobar l'element singular que conté: un doble rellotge de sol amb marcs blavosos i ple de petits forats , potser com a resultat de trets en el transcurs de la guerra civil . Un preciós rellotge de sol.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425214 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS