Martiritzats

Un relat de: walrusluli
L’Utba va empassar-se l'última píndola que prendria a la seva curta vida. Nerviosament va repassar el cablejat del seu cinturó explosiu. Ja no estava segur de perquè havia arribat a aquell extrem. La creença que el seu martiri el duria al paradís ara li semblava borrosa. Es va dir que només sentia por (la píndola el tranquil·litzaria aviat). Va començar a creuar decididament el descampat solitari, agafant fortament el telèfon mòbil que accionaria l’explosió. Desconcertat, va notar com el telèfon li vibrava a la mà. Allò no estava previst. Una sensació d’eufòria el va envair en adonar-se que alguna cosa havia fallat i encara era viu. Clarament, els seus dubtes anaven més enllà de la por. Una revelació va resplendir al seu cervell com un llampec. La fe no l'havia dut allà, sinó anhels de cartró sostinguts en la temença. Va contestar la trucada, amb intenció de donar les gràcies a la persona anònima que acabava de regalar-li aquella segona oportunitat.

- Hola, parlo amb el titular de la línia? Voldríem fer-li una oferta...

La explosió va fer trontollar les dues illes d’edificis que convergien en el cràter fumejant que s’havia format al bell mig del solar. A l’altra banda de la ciutat, una jove teleoperadora va llançar els auriculars damunt la taula, cansada de que la gent tallés les trucades sense escoltar-la. Sentint-se atrapada per un futur sense sortida. Ignorant al fet que acabava de salvar la vida de cent-dotze persones.

Comentaris

  • Re: Humor negre de primera[Ofensiu]
    walrusluli | 25-03-2018

    Gràcies Aleix!
    Suposo que davant les coses que no entenem (especialment si són terrorífiques), l'humor negre és un vehicle per a poder-ho pair des de la distància i amb una certa lleugeresa.

    Salut

  • Humor negre de primera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Renoi, quin final més explosiu! Una realitat molt propera resolta amb un humor negre, l'únic humor posible en aquest context. Relat de contrastos molt ben resolt. Una abraçada.

    Aleix

  • Gràcies [Ofensiu]
    walrusluli | 17-03-2018

    Moltes gràcies Lecram!
    Em llegeixo el teu relat ;)

  • Lecram | 15-03-2018 | Valoració: 10

    Uau...sincerament t'he de dir que l'he trobat un relat molt interessant; amb la mida justa i la intensitat sostinguda fins al final...realment, la sensació que he tingut es que la lectura, durava exactament el temps en que el terrorista repasava el cinturó i responia a la trucada.

    També m'ha fet recordar un dels meus relats, on també vaig intentar posar-me en la pell d'un terrorista...es diu Carta d'amor imposible (per si el vols llegir).

    Gracies pel teu relat, benvingut i espero seguir llegint-he.

    Salut.

    Lecram