Cercador
Martiritzats
Un relat de: walrusluli- Hola, parlo amb el titular de la línia? Voldríem fer-li una oferta...
La explosió va fer trontollar les dues illes d’edificis que convergien en el cràter fumejant que s’havia format al bell mig del solar. A l’altra banda de la ciutat, una jove teleoperadora va llançar els auriculars damunt la taula, cansada de que la gent tallés les trucades sense escoltar-la. Sentint-se atrapada per un futur sense sortida. Ignorant al fet que acabava de salvar la vida de cent-dotze persones.
Comentaris
-
Re: Humor negre de primera[Ofensiu]walrusluli | 25-03-2018
Gràcies Aleix!
Suposo que davant les coses que no entenem (especialment si són terrorífiques), l'humor negre és un vehicle per a poder-ho pair des de la distància i amb una certa lleugeresa.
Salut -
Humor negre de primera[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-03-2018 | Valoració: 10
Renoi, quin final més explosiu! Una realitat molt propera resolta amb un humor negre, l'únic humor posible en aquest context. Relat de contrastos molt ben resolt. Una abraçada.
Aleix
-
Gràcies [Ofensiu]walrusluli | 17-03-2018
Moltes gràcies Lecram!
Em llegeixo el teu relat ;) -
Uau[Ofensiu]Lecram | 15-03-2018 | Valoració: 10
Uau...sincerament t'he de dir que l'he trobat un relat molt interessant; amb la mida justa i la intensitat sostinguda fins al final...realment, la sensació que he tingut es que la lectura, durava exactament el temps en que el terrorista repasava el cinturó i responia a la trucada.
També m'ha fet recordar un dels meus relats, on també vaig intentar posar-me en la pell d'un terrorista...es diu Carta d'amor imposible (per si el vols llegir).
Gracies pel teu relat, benvingut i espero seguir llegint-he.
Salut.
Lecram