Cercador
Marina
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
He après els teus ulls com un abisme
engolint en cada instant
la seva llum com un alè de vida,
i ara ets dintre meu i em fas de guia
i em deixo caure abisme avall.
Ja no tinc por:
de tant en tant recordo el tacte suau
de la teva pell
relliscant de sobte amb la meva
per accident,
i em sento protegit del que m'inspires
contra tot el que temo...
He après els teus llavis com un desig
que em crida a enyorar-te
quan et vull robar el bes indecís
i et repenso mil vegades quan, miran-te,
decideixo solsament seguir escoltan-te.
Ja no estic trist:
he après cada petita cosa de tu
i totes m'agraden
i assumint cada moment
que sols de tu tindré mancança
he decidit restar
clavat dins teu fins estimar-te.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55527 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com