Maria

Un relat de: kukisu

El temps, sempre teu,
s'escola per sentir-te.
Per veure en cada gest
la gràcia amagada.

En el trenat dels cabells
hi duus presa una besada,
aquella que des del llit
recrearen lluna i alba.

En un instant fugisser
envaí filats de plata,
entrelligats de plaer
mentre agafaven volada.

Blanques ones de desig
omplen la cambra,
s'escampen pel teu cos
prenent la vida que esclata.


Comentaris

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Carme | 05-01-2006

    Converteixes sensacions en imatges molt poètiques, fent que ens arribi allò que expresses. M'agraden els "instants fugissers"... I el desig intangible que hi ha a la cambra...

    Maco!

  • Felicitats[Ofensiu]
    roda03 | 05-12-2005 | Valoració: 8

    Hola Kukisu,
    Cada cop que et llegeixo m'agrada més la teva poesia i el teu sentiment. Veig que cada vegada hi impregnes més el tu més profund i fràgil.
    Et vaig prometre que t'aniria llegint i així ho penso fer. Felicitats i segueix escrivint amb tanta sinceritat i deixa't anar fins al límit.
    Brindo per tu, per la poesia i per les nostres vides,
    Roda03

  • Hola kukisu...[Ofensiu]
    ROSASP | 03-12-2005

    Un poema melòdic, tendre i apassionat...
    Imatges precioses que deixen endevinar sensacions invisibles, tactes de llum i esclats de vida que van omplint paraula a paraula cada vers.
    Té un ritme molt especial; lliure i alhora amb una sonoritat que embolcalla.

    Gràcies pel teu comentari. Espero poder llegir moltes coses teves.

    Una abraçada!

  • tens una forma...[Ofensiu]
    Capdelin | 01-12-2005 | Valoració: 10

    d'escriure que respecta la rima, crea un ritme adient, et mostres sensible i dibuixes versos que emocionen i fan calor i poesia.
    una abraçada