Mare

Un milió de vegades,
m'he preguntat,
com has aguantat?
Han passat els anys,
i tu impassible per fora,
la processó per dins,
amb l'escut de paciència,
has anat guanyant
la teva tranquil·litat.
Molts cops has rebut,
molts has pogut parar,
i les llàgrimes engolir.
Però no has canviat
el teu caràcter afable,
no t'has amargat
i es sortit del dur fons,
per respirar d'aire pur.
Et recordo en el temps,
el meu amor platònic,
la dona perfecta, divina,
els anys han passat,
i segueixo creient,
que el meu amor diví,
mare, seràs sempre tu.