Cercador
MARE DE DÉU DEL LORD, SENYORA DEL SOLSONÈS SOBIRÀ.
Un relat de: Antonio Mora Vergésla Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens delectàvem en la contemplació de la imatge de la mare de Déu del Lord, una talla policromada de 1’10 metres d’alçada, difícil de retratar.

La imatge es va fer tenint com a model una dona de raça blanca, com s’aprecia observant les seves faccions; pel que fa al color fosc, molt comú entre les anomenades ‘Verges Trobades ; en realitat i contra el criteri d’alguns, retrobades, ja que foren amagades – habitualment a terra embolcallades amb un llençol i/o manta - quan arribaren els sarraïns; s’origina per alguns a causa de la humitat de la terra; altres defensen que fou la recepció a Europa del Càntic dels Càntics, on trobem a 1,5 un text :
Sóc Bruna però bonica,Filles de Jerusalem,Com les tendes de Quedar,Com els pavellons de Salomó.
que faria pensar als homes dels segles XI,XII i XIII, que el negre era el color ‘ preferit’ de Déu. Ho deixem a la vostra decisió.
La imatge de la Mare de Déu del Lord, com ara la coneixem, és possiblement una talla gòtica, realitzada cap a la segona meitat del segle XVI, mantenint però el color fosc, que tenia possiblement la primitiva imatge.
És aquesta però la imatge del segle XVIII ?. L’any 1.714 Catalunya perdia la llibertat, i malgrat compartir – aparentment – la mateixa religió catòlica, no foren inusuals els incendis, el pillatge i el robatori d’imatges i estris dedicats al culte; novament l’any 1.836 les tropes de la Reina Maria Cristina van incendiar el Santuari, i novament l’any 1.840 queda suspès el culte per destrucció de la capella i desaparició de la imatge. En la desamortització sembla que la imatge va anar a Sant Llorenc de Morunys, per tornar l’any 1.870 quan s’inaugura el Santuari.
la guerra civil espanyola tornarà a fer marxar la imatge, l’any 1.937 serà traslladada al Museu de Solsona, i al gener del 1.939 , l’ èxode vers França - la sostreien, com botí de guerra - , en circumstàncies inexplicades va quedar aturada a la frontera, d’on serà recuperada a l’octubre de 1939, i traslladada a Barcelona on serà objecte de restauració en els tallers del seu antic restaurador, el Sr. Renart, i sojornarà uns dies a la casa dels Monegal, els reconstructors del Santuari, finalment el 18 d’agost de 1940 tornarà a ocupar el seu setial al Santuari.
Més enllà del periple ‘vital’ de la imatge de la Mare de Déu del Lord, sabem que la imatge actual té al voltant del coll, una petita escletxa de pintura, indicadora de que el cap i el tronc no són d’una peça, sinó una juxtaposició de dues fustes, hi ha algunes qüestions que demanem resposta :
Perquè es refeia al segle XVI amb el color fosc de pell ?.
Que ens vol dir la figura del infant dret a la falda de la mare, en una posició molt forçada pel que fa a a l’eix vertical entre els peus i el cap ?.
La mà dreta , clarament desproporcionada amb el cos, s’interpreta habitualment com un senyal del seu mestratge, hi és també en aquest cas ?.
Pel que fa a la mirada de la verge està clarament fitxada en el fill, també a l’inrevés ?.
Observant les diferents imatges de la pàgina del Santuari, advertim :

En la de l’esquerra, la ma del nen sembla senyalar un punt llunya, o en tot cas, situat davant de la mare, potser a nosaltres ?.
Agrairem les vostres explicacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La imatge es va fer tenint com a model una dona de raça blanca, com s’aprecia observant les seves faccions; pel que fa al color fosc, molt comú entre les anomenades ‘Verges Trobades ; en realitat i contra el criteri d’alguns, retrobades, ja que foren amagades – habitualment a terra embolcallades amb un llençol i/o manta - quan arribaren els sarraïns; s’origina per alguns a causa de la humitat de la terra; altres defensen que fou la recepció a Europa del Càntic dels Càntics, on trobem a 1,5 un text :
Sóc Bruna però bonica,Filles de Jerusalem,Com les tendes de Quedar,Com els pavellons de Salomó.
que faria pensar als homes dels segles XI,XII i XIII, que el negre era el color ‘ preferit’ de Déu. Ho deixem a la vostra decisió.
La imatge de la Mare de Déu del Lord, com ara la coneixem, és possiblement una talla gòtica, realitzada cap a la segona meitat del segle XVI, mantenint però el color fosc, que tenia possiblement la primitiva imatge.
És aquesta però la imatge del segle XVIII ?. L’any 1.714 Catalunya perdia la llibertat, i malgrat compartir – aparentment – la mateixa religió catòlica, no foren inusuals els incendis, el pillatge i el robatori d’imatges i estris dedicats al culte; novament l’any 1.836 les tropes de la Reina Maria Cristina van incendiar el Santuari, i novament l’any 1.840 queda suspès el culte per destrucció de la capella i desaparició de la imatge. En la desamortització sembla que la imatge va anar a Sant Llorenc de Morunys, per tornar l’any 1.870 quan s’inaugura el Santuari.
la guerra civil espanyola tornarà a fer marxar la imatge, l’any 1.937 serà traslladada al Museu de Solsona, i al gener del 1.939 , l’ èxode vers França - la sostreien, com botí de guerra - , en circumstàncies inexplicades va quedar aturada a la frontera, d’on serà recuperada a l’octubre de 1939, i traslladada a Barcelona on serà objecte de restauració en els tallers del seu antic restaurador, el Sr. Renart, i sojornarà uns dies a la casa dels Monegal, els reconstructors del Santuari, finalment el 18 d’agost de 1940 tornarà a ocupar el seu setial al Santuari.
Més enllà del periple ‘vital’ de la imatge de la Mare de Déu del Lord, sabem que la imatge actual té al voltant del coll, una petita escletxa de pintura, indicadora de que el cap i el tronc no són d’una peça, sinó una juxtaposició de dues fustes, hi ha algunes qüestions que demanem resposta :
Perquè es refeia al segle XVI amb el color fosc de pell ?.
Que ens vol dir la figura del infant dret a la falda de la mare, en una posició molt forçada pel que fa a a l’eix vertical entre els peus i el cap ?.
La mà dreta , clarament desproporcionada amb el cos, s’interpreta habitualment com un senyal del seu mestratge, hi és també en aquest cas ?.
Pel que fa a la mirada de la verge està clarament fitxada en el fill, també a l’inrevés ?.
Observant les diferents imatges de la pàgina del Santuari, advertim :

En la de l’esquerra, la ma del nen sembla senyalar un punt llunya, o en tot cas, situat davant de la mare, potser a nosaltres ?.
Agrairem les vostres explicacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6335 Relats
678 Comentaris
4551954 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- ERMITA DE SANT GENÍS DEL TERRER. LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.
- CAPELLA DE SANT PERE DE CAN COLL. SA PUNTA. BEGUR. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA
- ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ENCAMP, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA DE MÈRIDA . ANDORRA
- REFLEXIONS DAVANT D’UNA POSTAL ANTIGA DE SANT SERNI DE NAGOL. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.
- ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE COQUELLS. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. MONESTIR DE SANT BARTOMEU DE BELL-LLOC. CANTALLOPS. L’EPORDÀ SOBIRA. GIRONA.
- IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU, CONEGUDA TAMBÉ COM DE LA GARROLA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.
- IN MEMORIAM DEL MAS DE FONTANELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANDREU. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.
- QUE EN SABEM DE L’AUTOR DE LES REFORMES DEL MAS DE SANT RAFAEL AL TERME DE CAMBRILS, AL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA ?,
- ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ARS, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA
- LA MASIA “MISTERIOSA” ERA CAN/CAL SANTPERE. LA BARCELONA QUE EL TEMPS – I L’ESPECULACIÓ URBANISTICA – S’ENDUGUÉ.
- LA CASA EULÀLIA SAURÓ DE L’ARQUITECTE ARCADI CAMPRODON SANSALVADOR. VALLVIDRERA. BARCELONA
- ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROMÀ DE PERLES. . FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.
- SANT JOAN BAPTISTA DE SISPONY. LA MASSANA. ANDORRA. LA PETJADA INESBORRABLE DEL JOSEP OROMÍ MUNTADA ( COLL DE NARGÓ, L’URGELL SOBIRÀ, 1837 + 1915 )
- ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT TIRS. PLA DE SANT TIRS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.