Mar

Curt, breu però molt, molt intens!
Enhorabona!

encar que és un poema trist m'ha agradat la comparació que fas.
només quan dorms pots estar tranquila,
o és un record que no et deixa dormir facilment

un altre, clar que sí! primer de tot gràcies pel teu comentari! m'alegro d'haver-te empès a escriure de nou! és bo que ens animem els uns als altres!
a veure... aquest poema és bonic també... l'enyorança, el plorar... desprèn una tristesa molt maca... i l'escena final, amb la noia dormint... calmada... no ho sé... es reflecteix una pau bonica, també....
aiix! m'agrada! ;) segueix així, noia!!!!

aNNNa

q et smblaria posar una mica de biografia? ;)