Manual de supervivència a la dansa d'aparellament d'un informàtic

Un relat de: Johanovski
Afortunat lector:
Si aquest text ha arribat a les seves mans és que, en un moment o altre de la seva vida, ha set objecte de la dansa d’aparellament d’un informàtic. Aquesta és una petita guia que l’orientarà sobre els principis més comuns per sobreviure en cas que hagi de tornar a passar per una experiència similar (Déu no ho vulgui):

1 - L’informàtic sempre comença la seva dansa d’aparellament establint un contacte visual amb la seva presa. Estadísticament no s’ha identificat cap perfil concret que atregui especialment l’atenció d’aquests voraços depredadors, així que es considera que qualsevol persona pot ser-ne víctima. Aquest contacte visual acostuma a durar entre 40 i 180 minuts aproximadament. Si, passat aquest temps, la presa segueix al seu abast visual o olfactiu, l’informàtic es disposarà a iniciar la següent fase.

2 – En aquesta segona fase l’informàtic es disposa a apropar-se a la seva presa. Sovint s’intentarà acostar dissimuladament entre la multitud amb un refresc a la mà (es creu que l’alcohol destrueix els teixits interns dels informàtics) i, un cop davant la presa, procurarà dibuixar una ganyota de paupèrrima seducció al seu rostre. Aquí és on les persones més sensibles poden patir diversos problemes que van des de migranyes fins a nàusees o trastorns alimentaris greus. Si l’estómac de la víctima és suficientment fort per resistir aquesta dantesca visió i, per alguna raó incomprensible, no decideix fugir entre crits de terror, l’informàtic passarà a la següent fase.

3 – Aquí és on l’informàtic haurà de valer-se del seu enginy per intentar establir un vincle verbal amb la víctima, que sovint vindrà donat per una frase directe o derivada del cine o la televisió, ja que és l’únic vincle que uneix el món dels informàtics amb el món real. Així doncs, no és estrany veure un informàtic assetjant la seva presa al so de la frase “Coge las pastillas rojas”, o “Estoy siguiendo al conejito blanco”. Si l’informàtic és capaç d’enginyar una frase que no causi lesions auditives greus a la seva incauta presa optarà a que aquesta, totalment inconscient del perill que corre, l’hi respongui, donant pas així a la quarta fase.

4 – Si el comentari de l’informàtic obté per resposta qualsevol cosa diferent a una catxeta o un esprai anti-violadors, aquest entrarà en un estat de sudoració extrema que, segons afirmen els especialistes, en un passat remot servia per alliberar espores. Aquesta fase comporta un greu risc físic per la presa, ja que està químicament demostrat que la suor dels informàtics està formada per, entre d’altres compostos, àcid clorhídric. En funció de la densitat d’aquesta concentració el contacte amb la pell de l’informàtic pot provocar urticàries o fins i tot cremades de segon grau, i les autoritats en el tema mantenen que aquest compost, un cop tractat adequadament, podria ser un bon substitutiu del combustible fòssil. Si la víctima resisteix aquesta fase, s’inicia la última fase que s’ha pogut observar a la pràctica fins a dia d’avui.

5 – S’anomena fase de diàleg, i és aquí on l’informàtic haurà de demostrar la seva capacitat intel·lectual d’adaptar-se al món real. Si l’informàtic és encara massa cadell sovint és aquí on, després de posar els ulls en blanc, començarà a treure escuma per la boca mentre pronuncia frases com “Error 404” o “Java.IOException”. En cas que la seva experiència l’hi permeti superar el xoc emocional d’entaular un diàleg amb una femella, l’informàtic sovint basarà els seus comentaris en sèries de televisió, directors o actors de cine. Excepcionalment hom assegura haver trobat exemplars que són capaços de parlar de política o actualitat sobre el món real, però es consideren rareses en la seva espècie. Aquesta fase sol acabar sempre per alguna d’aquestes raons:
- L’informàtic perd el coneixement de forma sobtada.
- L’informàtic eclosiona sobre si mateix, creant un petit forat negre que absorbeix la matèria al seu voltant.
- L’informàtic perd l’art de la parla i comença a parlar en binari, impossibilitant així que la conversa evolucioni.
- La víctima esdevé presa d’un atac de terror i fuig corrents. Aquest atac sol ser causat per un somriure o un moviment de celles de l’informàtic.
- La víctima, en veure’s acorralada, es pren la càpsula de cianur que, per precaució, es reparteix gratuïtament a les farmàcies.

Aquesta és l'última fase documentada sobre la dansa d’aparellament d’un informàtic. A través de complexes teories i simulacions els científics han generat diverses hipòtesis del que podria passar en una hipotètica següent fase, anomenada fase Omega:
- L’informàtic, en adonar-se que la seva presa no té entrada USB, es troba completament confós i es retira a la seva fosca caverna.
- L’informàtic es mulla amb aigua, comença a multiplicar-se i propaga el caos i la destrucció arreu.
- L'informàtic es desintegra de sobte, deixant només la roba i un molest aroma de goma cremada.
- L’informàtic mostra el seu vertader cos desplegant les ales, atrapant la presa amb la seva cua retràctil, i fugint al vol a través d’un forat que ell mateix fa al sostre mentre escup foc per la boca i treu raigs làser pels ulls.

Aquests són doncs els consells més útils per sobreviure a la dansa d’aparellament d’un informàtic. Cal tenir en compte que aquestes dades són orientatives i que només han de servir per casos d’emergència ja que l’encontre amb un informàtic en zel és una situació extremadament perillosa i que només s’ha d’afrontar si no hi ha més alternativa. Per concloure es donaran uns últims consells de seguretat, que es poden complementar i ampliar amb altres títols d’aquesta editorial com ara “L’informàtic en zel, i altre contes de terror”, “El vampir, l’home-llop i l’informàtic: ciència i mite” o “Cuarto Milenio: El despertar del informático”.

Consells de seguretat a tenir en compte:
- Aquesta guia ha estat realitzada per professionals. SOTA CAP CONCEPTE s’ha d’intentar establir vincle amb un informàtic sense els coneixements i les proteccions suficients.
- Parlar malament del Linux en presència d'un informàtic pot resultar segons els experts en un sisme d'intensitat 7 en l'escala de Richter.
- Tot i que es desaconsella profundament, en cas d'haver-se d'acostar prop d'una LAN-Party es recomana el següent material: un crucifix de fusta, un CD-ROM de software lliure per atraure la seva atenció en cas de necessitar una fugida d’emergència i una arma de foc amb bales de plata.


Esperem que aquesta petita guia hagi pogut donar-li una idea elemental de com sobreviure a tan indesitjable situació. Per a més informació posi’s en contacte amb el Servei d’Animals Perillosos del Zoo de Barcelona.

Comentaris

  • Molt ocurrent![Ofensiu]
    copernic | 12-03-2011

    M'ho he passat molt bé llegint el teu manual: imaginació desbocada, ironia a cabassos i un text reeixit. Enhorabona!

  • Doncs no ho soc! :P[Ofensiu]
    Johanovski | 12-03-2011

    Em sap greu però no soc en Sangifetge (cristus, m'espanto només de llegir el nom! ;P)... Això de que són (som) els reis del mambo, no sabria què dir-te... Jo no faig de tècnic, o sigui que la rebuda que tens quan vas a arreglar un ordinador no sé quina és, però per la majoria d'informàtics que conec, excepte quan tenen la paella pel mànec (o sigui que l'ordinador d'algú en depèn), em temo que s'assemblen més al perfil que en descric al manual... Però tan de bo m'estigui equivocant i ben aviat pugui dir orgullós que soc un informàtic jejeje! ;D

  • ets el Sangifetge?[Ofensiu]
    gypsy | 11-03-2011

    no em diguis que sí!

    Bonníssim, però és ficció total. Els informàtics són com els reis del mambo, quan arriben et tites al seu damunt perquè saps que arreglaran la merda d'ordinador!
    És una de les feines més agraïdes que hi han i no em diguis que no!

    :-)

  • Merci![Ofensiu]
    Johanovski | 09-03-2011

    Gràcies pel teu comentari, me n'alegro molt que t'hagi agradat! En realitat no m'han fet absolutament res (és més: jo soc informàtic! ;P), però sí que he de confessar que sempre m'ha fet gràcia la visió tòpica que hi ha de l'informàtic típic i, sobretot, de la seva manera de relacionar-se amb el món (que, almenys per part meva, es queda només en un tópic i prou, però sí que he conegut companys de professió que s'acosten perillosament al comportament descrit al manual ^_^)... Doncs merci pel teu comentari, i espero que gaudeixis llegint la resta de relats que he publicat i que aniré publicant! :D