Mans enfarinades

I perquè no es pot fer un poema de qualsevol tema comú, no només ha de ser l'amor, l'odi o els sentiments que la gent acostuma a escriure més. I perquè no un poema enferinat, que de llegir-lo tu també en quedis ben enferinat, hehehe....
Tot i que fins ara em vas comentar un relat fins ara no t'havia pogut llegir. Endavant i continua igual d'original. La poesia parlar de lluç, i perquè no, també és una experiència més.

Un deu per l'originalitat.
Espero poder-te llegir altres cops.

Endavant Lilium

així ets de senzilla i maca...
orgullós hauria d´estar el lluç de morir en mans tan dolces i.... enfarinades!!! ( je je je )
mare superocupada... dius que no tens temps... però: pintes, vius la música, cuines, estimes, vius per la teva filla i el teu company... bla bla bla... òndia! quina vida més plena... i encara tens una mica de temps per agafar un lluç, enfarinar-lo, fregir-lo i convertir-lo en un poema... exquisit!
felicitats... un petó... i... per escriure no se n´ha de saber MASSA... sinó, llavors, et pugen els fums al cap, comences a escriure escrits bellíssims que són somnífers potents que fan dormir als lectors i... t´oblides, fins i tot... que existeixen lluços per enfarinar...

fins i tot fregint peix.
Molt bona!
Un peto
Capjo

fins i tot fregint peix.
Molt bona!
Un peto
Capjo