Cercador
FLORS EN ELS MEUS DITS
Un relat de: lilium- Compartir:
papallones que volen pel meu cervell.
Cants a les flors
que neixen a cada instant de sol.
Mar que reposa a cada onada,
gavines que tornen a sentir la brisa primaveral.
Les primeres passejades
amb els peus damunt la sorra fina
a la platja de Calafell.
Les segones passejades
trepitjo camps de roselles
i agafo les seves flors:
Flors que em tatuen de roig els dits de les meves mans.
Tremola la terra rogenca quan sento el primer sol de primavera!!
Comentaris
-
primavera en paraules[Ofensiu]magalo | 22-07-2011
Que maco! ja d'entrada el títol expresa la proximitat que sents per la primavera, tant ,que els dits en queden impregnats. Una descripció sencilla d'unes belles i relaxants imatges
espero que ens tornem a trobar i a llegir.
Marta.
-
un bell poema...[Ofensiu]joandemataro | 22-07-2011 | Valoració: 10
ple de sensacions i d'imatges
et felicito
rep una abraçada cordial des de mataró
joan -
Magistral[Ofensiu]Marc Freixas | 22-07-2011 | Valoració: 10
Això m'agrada molt :
"Tremola la terra rogenca quan sento el primer sol de primavera!!"
Tanca el poema de manera magistral.
El canvi d'estació
sovint ens porta i recorda
que la creativitat és essencial i ferma
quan se'ns presenten nous aires d'aquests nostres nous temps que queden per conquerir.La primavera n'és un bon exemple en el teu cas.
Estimo la poesia... també estimo aquest teu bell poema.
Una abraçada ben literària.
