Mans dins de nius de ventres

Un relat de: Capdelin

Homenatge a " quetzcoatl " que m'ha pres el cor amb la seva poesia, esperant que perdoni la meva gosadia d'usar els seus versos com a regal.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

El sol sempre amb el mateix vestit
varia amb intenció l'orgasme
de caloria.

Teló de fons de cel d'atzur
decora l'escenari blavós
del mar que somia.

Damunt la sorra,
tovallola verda de son
de llangardaix.

Cames creuades
allunyen sexe d'ulls negres
en blanc.

El vent
despentina esdeveniments i pins
que perden arrecades.

Tanco els ulls i anticipo
la nit.
Una ambulància plora en la llunyania.

El cel canvia a ataronjat suau.
La platja s'omple de buidor,
fresqueja.

S'encenen lluernes urbanes.
Suc de lluna despulla les cames
de la nit.

Vespreja.
El cel s'omple d'espelmes
absents.

Tu i jo, sols...

És l'hora dels petons
i de les mans dins de nius
de ventres.

Les onades aplaudeixen en silenci.

Comentaris

  • Genial, com sempre!!![Ofensiu]
    Magdeta | 10-05-2005 | Valoració: 10

    Ets genial, però genial genial. Llegeixis el que llegeixis, si és teu, és impossible que sigui dolent!
    Com t'ho fas per escriure tant bé?
    Seguiré llegint-te.
    Un petó ben fort!



  • ostres....[Ofensiu]
    quetzcoatl | 08-05-2005

    Ara si que m'has deixat sense paraules, Capdelin!
    Has capgirat versos i mots mantenint-ne l'essencia; llegir-te les meves propies paraules creant metafores noves es molt curios: conegut i desconegut, i alhora tan afalagador!
    Be, ja et vaig dir ahir que no m'ho mereixo... Me l'he llegit un munt de cops, i no deixo de conmoure'm... Un homenatge? Quines idees....

    Gracies, moltissimes gracies. Has de ser una persona no nomes plena d'energia, sino que ara estic segura que molt i molt especial.

    Una abraçadassa, amiiiiic! :P

    m

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )