Majoria d'edat.

16:51

A l'Àfrica, per sota del tròpic de Capricorni, sota els dominis del cel austral, viu una espècie de papallona que te una vida de dues hores. Si si, ho heu llegit bé: dues hores. Com podeu imaginar, el seu periode larvari és una mica més extens, no obstant a la seva vida equivalent a un sospir humà, haurà d'assegurar que la seva espècie tindrà descendencia i ha d'estar preparada per que les seves "dues hores de glòria" no acabin essent el primer plat d'una mantis, o la caçadora expectant: la taràntula. Així, en sortir del seu somni de seda, la papallona comença un viatge dificil cap a un exterior hostil, en qüestió de pocs minuts, dues membranes pàl·lides i sense força es transformen en unes grans ales d'un dels blaus més intensos que es poden trobar, i la sang que corre per el seu minúscul cos comença una cursa contra el rellotge per augmentar la temperatura d'un cos que ben aviat ha de morir, però no abans d'haver trobat un lloc on depositar la seva llavor.

I vosaltres? Què farieu amb dues hores de vida? Les vostres memòries ocuparien una fulla o, qui sàpigue disfrutar del moment podria emplenar unes quantes més... Aixi que no us farieu d'or escrivint... Bé, però estic segur que no pensàveu en això, no, ho noto en el ulls que em llegeixen. Vosaltres... Anirieu a veure el mar per primera i ultima vegada? O la neu? Plantarieu un arbre... No. Lluitarieu per el vostre moment de fama i ser inmortal, al menys en les llegendes que donés temps a transmetre al nostres fills i nets... Tampoc? Ja se per on aneu... M'agrada aquest públic, si...

Farieu com la nostra papallona, si, tots vosaltres. Us rendirieu a la sabiesa de l'instint que ens fa seguir vius. Cercarieu una olor, l'irresistible olor del sexe contrari, preparats o no, us llençarieu a la recerca d'unes boniques ales. D'una femella o un mascle amb unes ales plenes dels mes vius colors, o potser de colors més discrets, però no per això menys seductors. Elles tenen les antenes per detectar els perills, les ales per escapar-hi, nosaltres els ulls, per estar atents, el cervell com a arma de defensa. Buscarieu una intel·ligència, si, una intel·ligència viva i desperta o potser més reposada i meditativa, però en tot cas suggerent, eròtica, irresistible, una garantía de preservar l'espècie. Dues hores no seran res en comparació a fer l'amor -per que en dues hores no tens marge d'equivocació, ha de ser amor- un univers on el temps es torna boig, un univers a on els segons semblen hores i les hores segons.

Caminant pel llarg passadis el pols s'accelera per que en aquella càlida habitació està el teu amant, empenys la porta, de sobte el contacte de la teva suorosa mà amb la la fusta, que serà testimoni d'excepció d'un foc sense aigua que el pugui apagar, fa que el rellotge et jugui una mala passada i, el moment de veure el cos nuu i suorós de la persona que serà teva, triga hores en sortir del darrera del maliciòs somriure del temps. Sabeu de que parlo, es igual d'etern el moment de fer lliscar la teva ma, sota la seda -la seda- que oculta el palpitant cos de l'altre, el teu cos estallarà si el lent moviment de la teva mà cremant-se a la pell de l'amant no respon a la urgència que sents a dins teu. No tens ni una hora de vida, pero entre les teves cames ja ets major d'edat i tens la urgent necessitat de derramar la teva vida a dins de l'altre...

S'acaba el temps de la papallona a la terra, com s'acabarà el vostre. Les seves ales es fan més fràgils i comença una metamorfòsi que no ens van ensenyar a l'EGB. Però els seus color no s'han apagat fins a la fi. Milers d'èssers neixen i morent en el temps que altres espècies creen o destrueixen la vida en totes les seves formes al seu voltant. En l'instant de batre les blaves ales, milers de mirades negres, marrons, verds, grissoses y, com no, blaves, han creuat els seus vols...

17:50

Teniu una hora i un minut per...