Mai més

Un relat de: Josep Granados Garcia

L'any 2003 va ser la meva primera mort. Vaig morir de càncer de pulmó. El meu últim desig era que fos incinerat i que les meves cendres fossin espargides pel mar. Però la meva família no ho feu així. El meu cos va ser congelat i dipositat en una càmera i portat a la seu d'una empresa nord-americana situada a Nova York, amb l'esperança que d'aquí poques dècades el càncer es guariria i que em tornarien a la vida.
L'any 2095 vaig retornar a la vida gràcies als avenços dels investigadors. En obrir els ulls vaig veure tres robots al meu costat, no sabia quan de temps havia passat ni a on em trobava. Una de les màquines s'apropà i em digué que era el número 123 del cos d'infermeria de l'Hospital Central del Pol Nord i que en breus moments vindria el número 27 del cos de medicina per comunicar-me el meu estat de salut. Efectivament, als pocs minuts entrà a l'habitació i m'explicà que m'havien regenerat els teixits malmesos pel càncer amb una combinació de cèl·lules mare i activat el cervell amb la implantació d'un micro-robot intel·ligent. I que si volia saber tot el que passà des de la meva defunció m'injectarien una dosi de memòria virtual. Vaig acceptar.
El meu cap començà a veure la història. El planeta havia evolucionat d'una manera estranya. Degut al canvi climàtic solament es trobava vida humana als Pols. La resta de continents s'havien convertit en deserts habitats exclusivament pels éssers, clònics i modificats genèticament, resistents a la calor. Els humans i quasi totes les espècies animals desaparegueren progressivament.
Les persones que quedaven vivien tancades en una enorme càpsula-ciutat que reproduïa un micro-clima apte per poder respirar. No treballaven, tot ho feien les màquines. No llegien, els injectaven memòria amb tot tipus d'informació. No parlaven, es comunicaven amb el pensament. No tenien sentiments. No odiaven, però tampoc sabien estimar.
No vaig voler que continués la història. Mentre plorava vaig fer un jurament: Tornaria a morir, però mai més tornaria a viure.
Quan em vaig llançar des de la finestra de la cinquena planta de l'hospital, pensava en les meves passejades en barca i el meu primer amor...
Però, els robots m'han tornat a la vida contra la meva voluntat. Estic deprimit i en un món irrespirable.

Comentaris

  • Quin futur més negre...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 15-04-2005 | Valoració: 6

    A mi també m'ha vingut un calfred: brrr... Que malament que ho pintes tot plegat!

    La vida eterna o com escapar de la mort amb un sol cop de bisturí: un dels temes clàssics de la literatura passat pel filtre de la ciència ficció.

    Curt, concís. Dius el què vols dir i punt. Punt. Subjectivament, hi he trobat a faltar sentiment: descrius una situació, uns fets, però el lector no arriba a "sentir" perquè el protagonista decideix tornar a morir.

    EmmaThessaM

  • Se m'ha fet curt[Ofensiu]
    XvI | 11-04-2005

    Una bona idea, i amb un punt de paralelisme amb certs temes d'actualitat (com el manteniment de la vida-eutanàsia) que li dóna un aire reflexiu.

    salutacions

  • quin futur més poc prometedor..[Ofensiu]
    Tiamat | 10-04-2005


    en un moment de la lectura, m'ha recorregut un calfred de baix a dalt, no sé si pel fet que vaig amb pijama hi ha passat un corrent d'aire o perquè m'ha esgarrifat un futur així.

    m'ha agradat, sí senyor, i si ha de ser com dius, m'alegro de ser donant d'òrgans i que així sigui impossible fer-me tornar a reviure.. espero que no em facin la putada d'anar en contra de la meva voluntat.. ara m'ha entrat mal rotllo, veus..

    li diré a un amic meu que corre per aquesta web, que diu que vol que el congelem, ja s'ho trobarà!


    vinga, benvingut a la web!
    una abraçada,

    Tiamat

  • m'agradat moltíssim[Ofensiu]
    gateta | 09-04-2005 | Valoració: 8

    m'agradat moltíssim com escrius, el tema es molt original i esta molt be plantejat.. espero que continuis escribint. si vols podries llegir-te alguns dels meus relats, com el viatge al infinit segur que t'agradara.

  • Oleee!![Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    que original!m'ha agradat molt!^^
    Tothom es planteja el futur algun cop o altre, jo crec que això de viure eternament no m'agradaria gens...quines ganes de canviar el curs de les coses!Aiss...genial, de debó!
    Benvingut a RC!

  • Hola![Ofensiu]
    ROSASP | 09-04-2005 | Valoració: 9

    Benvingut a la nostra família nombrosa de Relats en Català!
    Jo he pensat més d'una vegada en aquest tema de quina seria la nostra reacció en despertar en el món del futur. Me'l vull imaginar més encoratjador que el del teu relat, però les evidències del dia a dia ens fan pensar que estem destruint l'equilibri vital del nostre planeta i que la tecnologia també pot tenir la seva part freda i negativa.
    Bé, per si de cas no em congelaré...
    El relat es fa força amè i el tema, encara que molt explotat, a mi particularment m'agrada especialment.
    Espero llegir moltes coses teves!
    Salutacions!

Valoració mitja: 8.25