L'ANELL

Un relat de: Josep Granados Garcia

Frank tenia moltes ganes d'estimar. Feia molt de temps que no sentia aquest mareig tant especial que és l'enamorament.
Un dilluns, tot decidit, s'apropà a una gran llibreria per comprar un manual de com trobar parella,escrit per una reconeguda psicòloga. Però la sorpresa estava a la recepció, darrera una gran pantalla d'ordinador, es deia Maria Àngels.
Frank va quedar captivat, els ulls blaus d'aquesta jove eren un llac de vida. Tenia un somriure encisador i cabells daurats.
Amb veu tremolosa i tímida , el noi va preguntar-li per l'obra que buscava. Ella l'indicà a on es trobava i li va fer un comentari:
-Jo també l'hauré de llegir!
Frank, no podia articular paraula, amb prou dificultats, li va donar les gràcies, agafà el llibre i va passar per caixa.
A la sortida de la llibreria, la seva ment començà a rondinar, preguntant-se:
-Si vol llegir aquest manual, potser també busqui parella? Estarà casada o soltera? Serà divorciada? Haurà tallat fa poc? Preguntes, preguntes i més preguntes. El cap li girava massa. A l'arribà a casa seva va preparar una til·la ben calenta, la va prendre sense sentir cap relaxació posterior. No va dormir en tota la nit.
A la matinada següent va idear un pla : hauria de tornar a la llibreria i observar un petit, gran detall: l'anell. Portarà l'anell de casada?
A pas ràpid i amb angoixa, es dirigí a fer aquesta subtil comprovació. Entrà, s'apropà a la recepció, va treure una nota que tenia escrita i digué a la Maria Àngels:
-Bon dia ! Em pots dir si teniu aquesta obra?
La noia va allargar la seva mà des de darrera la pantalla de l'ordinador per agafar el paper. Frank va veure, precisament, el que no volia veure: un preciós anell d'or que l'indicava unió matrimonial.
L'efecte fou fulminant. Va començar a fallar-li la respiració, el seu delicat cor s'havia parat. Caigué a terra.
No van poder fer res per ell. La energia, el seu esperit, va sortir del seu cos i, Frank, va veure l'intent de reanimar-lo, va somriure pensant en la inutilitat de l'acció, i que és de veritat que hi ha amors que maten.
Descansi en pau.

Comentaris

  • rumbdellop | 08-12-2005 | Valoració: 9

    m'ha agradat, és tristet, però m'agrada.
    potser m'haguès deixat amb més bon sabor d boca, una mica més de text.
    una història així, necessita algun q altre pàrraf més, pel meu gust.
    per tot lo d+, perfecte.

    sort