Mai mengis pipes

Un relat de: Vanessa Olivencia
La Carla mirà els nens que corrien pel pati de l’escola. Estaven alegres d’esplaiar-se, havien estat tancats a classe els últims tres dies per culpa de la pluja. Amb el primer raig de sol que va entrar per la finestra, l’aprofità per enviar-los tots a fora. El malt temps i els nens eren una combinació explosiva, tres dies de pluja i vint-i-un nens dins d’una aula era un harakiri. Li agradaven els seus alumnes, tenia paciència, aplicava tots els seus coneixement pedagogs per tal que tots entenguessin les petites lliçons, i sobretot els mostrava afecta i atenció. Tanta que feia temps que havia decidit que mai tindria cap nen a casa seva, ni seu ni de ningú altra.
Contemplà els tres grups que es formaven cada dia al pati. Teníem els futboleros, les princeses amb algun príncep, i els marginats. Aquests últims eren els qui li tenien el cor robat, ja que cada un d’ells tenia alguna cosa especial que els feia diferents a tots els altres. Els contemplava a la distància, a vegades havia intentat acostar-se a algun d’ells per si podia jugar una mica, integrar-lo a un altre grup, o simplement saber què feia. S’havia trobat disparitat de respostes, des del - Estic pensant. -Ah, sí en què penses? Li havia dit la Clara sorpresa. – Que els ocells volen baixos, aquesta tarda plourà. I no va fallar. O la resposta d’un altre que sense vergonya li va dir – Compto els rots que puc arribar a fer a l’hora del patí. - A... Portes gaires? - Senyoreta, vostè millor que ningú sap que només sé comptar fins a vint..
Últimament la tenia encuriosida en Ferriol Fernández. Era nou d’aquest any, sempre estava atent a la classe i s’aplicava en tot el què feia. S’havia assabentat per les altres mestres, que els seus pares estaven separats i que havia vingut a viure al poble amb la seva mare a casa de la seva iaia. De la primera cosa que et fixaves quan parlava es que no sabia pronunciar ni la “r” ni la “s” de manera que el seu nom es convertia amb un Feguiol Fegnándess, motiu de burla dels seus companys.
El nen en qüestió feia uns dies que voltava pel pati sense un rumb fix, de tant es parava i mirava cap on estaven tots els mestres reunits esmorzant, i després continuava voltant. Observava l’interior de les escombraries, els racons del patí, i fins i tot, observava els forats que es feien a la sorra. La Clara li havia demanat si buscava alguna cosa, però ell amb el cap sempre li deia que no.
Aquesta tarda en Ferriol estava tranquil assegut a l’escala del pati. La Carla observà que estava menjant alguna cosa, s’acostà i veié que eren pipes. Ferriol, ja saps que aquí no pots menjar pipes. El nen observà el paquet, - Estan bones, en vol? La Clara, mestra obedient, pensà que no era el més pedagog desacatar les ordes del col•legi, però eren les quatre de la tarda, feina sol, i els nens estaven tranquils. - Va1 Ferriol, dóna’m un grapadet. Ell buidà les pipes que estaven a la seva mà a la de la Clara. Les notà xopes de suor, Ostres quin fàstic , va pensà però ara no era qüestió de fer un lleig al seu alumne. Va seure al seu costat, i començà amb la primera. Estaven una mica passades, tenien una olor especial, però tot i això les trobà prou bones. Li donà les gràcies al Ferriol que cofoi va llençar l’embolcall a les escombraries.
Veié que els primers autocars ja començaven a col•locar-se davant del col•legi la qual cosa volia dir, que havien de passar dins de la classe per recollir i marxar cap a casa.

-Ai, Clara, mira que després de tant anys fent de mestre i els nens encara em sorprenen-. Entrà a la classe sense manies, era la Montse la professora de primer. La Clara la mirà i li dedicà un somriure mentre recollia els últims contes de la taula de jocs.
-Recordes que l’altre dia vaig ensenyar als nens quina era la vida dels gira-sols?- La Clara afirmà amb el cap i va seure a la seva cadira. -Doncs resulta que avui em trobo tres d’ells amb bosses de pipes a les butxaques, i clar, jo els he dit que al col•legi no poden portar pipes. Ells m’han contestat ben ràpid que no les volien per menjar, sinó que les volien per plantar. A que son monos? ... Bueno, la qüestió és que m’han explicat que feia dies que les tenien al col•legi. La iaia de’n Sergio, saps qui vull dir, oi? Sí home, la senyora gran que sempre el ve a buscar els dimarts i dijous perquè els seus pares van a teràpia de parella. No?... És igual. Doncs resulta que la iaia els ha explicat que el pipí pot servir d’adob. Total que els nens porten pixant les bosses de pipes durant tres dies, les eixuguen amb el assecador de mans i les guarden amb la bossa de la roba de recanvi. La seva intenció era plantar-les avui al patí, sort que els he enxampat just davant de la vostra classe abans de sortir a jugar a fora! No sé si haureu escoltat una mica de xivarri, però es que ja em diràs, quina guarrada! Total que a la primera escombraria que he trobat els hi fet llençar els paquets. Que per cert, ara que hi penso, quan he entrat he vist que no hi eren els paquets. Curiós, que ja ha vingut la dona de fer feines? Perquè fins a les set, no entra, no?
Clara, què et passa? Estàs molt pàl•lida.
Les escombraries, vomita a les escombraries!!!

Comentaris

  • betixeli | 11-11-2014

    Vaja...així que les pipes no eren tan sanes com podia semblar...pobre Clara!

l´Autor

Vanessa Olivencia

8 Relats

10 Comentaris

7325 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Curiosa i hiperactiva cultural. Creadora del blog: elmondlcarlota.blogspot.com

Contacte: vanesaolivencia@gmail.com