Els cordills de les sabates

Un relat de: Vanessa Olivencia
L'avi no em reconeix. Li canto a cau d'orella aquelles sardanes que ell em va ensenyar, però com sempre, em mira amb desconcert. Avui li porto una foto on estem tots dos mig asseguts en un banc. Li explico que aquella tarda, la iaia, ell i jo vam sortir a passejar. Que la postura que té ell és una mica forçada, ja que m'acabava de cordar els cordills de les sabates i que la iaia va fer la foto una mica a traïció. Ara m'adono que no hi ha res més tendre que et cordin els cordills de les sabates, que algú s'ajupi fins a la teva alçada i et digui amb delicadesa que fiquis el dit al mig perquè així sortirà millor el llaç. Una cosa tan bàsica que m'acompanyarà tota la vida. Li agafo de la mà i li faig pessigolles al palmell, com quan era petita. Sóc conscient que no el puc estimar pel que serà, si no pel que ha sigut i m'ha ensenyat.

Comentaris

  • Intensitat[Ofensiu]
    copernic | 19-10-2011

    M'agrada perquè en un petit detall hi concentres tot un sentiment, a part de que el retorn a la infància que evoques amb precissió és d'aquells que et provoca una nostàlgia agredolça. Bon relat!

l´Autor

Vanessa Olivencia

8 Relats

10 Comentaris

7324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Curiosa i hiperactiva cultural. Creadora del blog: elmondlcarlota.blogspot.com

Contacte: vanesaolivencia@gmail.com