Mai és tard

mai es tard per despullar-se de tot el que la societat ens ha anat vestint. Despullar-se de religions, de tots els criteris i idees que ens anat empatxant. Viure en la llibertat d'un mateix i no pensant si agradaràs o no... La vida està en les llavors més petites.

Massa sovint els homes han posat preu a sentiments, a l'amor, al respirar, al somiar. Quan algú posa preu a tto el que és profund, deixa de tenir cap valor.

Un relats per imprimir-lo i anar-lo rellegint com si fos una pàgina del meu missal de vida.

Fins ara. onatge

...mai és massa tard, sempre s'hi és a temps de rectificar! Si més no, això vull creure!

Una abraçada!

Sempre es temps ,
de reconèixer, de descubrir-se a un mateix,
i tot seguit oblidar-se;
com cada dia, en el brugit del temps.

com cada dia el mirall em dona una imatge
diferent , i que sovint no reconec.

com cada cada segon, cerco en la meva vida
aquells ull que m' il.lusionin,
que m' esclavitzin,
el cor.

Avet

mai és tard perquè passi per aquí a saludar-te i a dir-te que aquest és un poema preciós.

A veure si ens animem a escriure més, que cinc relats és molt poc, ehhhhh

una forta abraçada

...per tot allò que és important.

vagi bé..
sort.

ens ha atrapat el mar, ... balandrejant suaument les ànimes, les nostres, ... vós en un, i jo en el meu, ... com dieu mai és tard,...


tornaré a somiar, altre cop, en la immensitat del mar, ...

gràcies per compartir una estona del vostre temps,

OhCapità.

"trovant" ens trobem

trova que trovarás

avui volant

demà, també caminant

en l'ample univers germà

que mou i remou

remor d'animes

teixit d'amor.


;-) petonets de carmel (Un camió)

Mai és tard... I què bonic es adonar-te de la gent tant magnífica que a la vida et vas trobant...
Al descobrir-te tu mateix, veus també d'altres que no havies ni somniat.
Un poema per pensar i llegir varies vegades.
Una abraçada

Tens raó... mai no és tard. Però de vegades pensem massa en el demà o ens distraiem pensant en l'ahir... I és avui que tenim la força de l'ara... Estimar no té sinònim. Però nosaltres tenim la caducitat escrita a foc... i tanta gent que deixa PASSAR el temps.
gràcies pels teus comentaris.

salut. onatge