M'agrada...

M'agrada que m'abracis
i que em miris rere un tel de timidesa
i brolli l'espurna del desig.

M'agrada que em toquis
i que, vermell de galtes,
em posis la mà sota la brusa...
i senti el tendre pessigolleig de les mans
sobre els meus petits pits eixerits

i, llavors, al cap de poc,
creem el nostre món
fresc, juganer i fogós
( i una mica nou encara...)

M'enamora fer l'amor amb tu,
recordar les rialles... i somric.

M'agrada que, escrivint aquest
petit poema quotidià,
em brilli els ulls i que el foc
em desvetlli la cara.

M'agrada sentir-te l'alè
a frec de pell...
amb el ritme viu
del compàs del teu cor
del silenci humit dels llavis
de la vivesa dels pulmons...

En la tensió dels músculs
que bonic que es fa estimar-te
i retrobar amb tu
... l'origen de la natura...


(a W.C.T)