M'ACLAMO EN TU

M’aclamo en tu,

proclamo el goig que creix sense aturall,

tota la fam de tacte de la pell,

l’estesa magna de la pell i els seus contorns

que s’omplen amb la polpa del delit.


Gaudi i neguit tremolen en el bleix

que tiba l’arc fins a l’extrem del cos madur.

Tot el sorral s’ha encès entre la pell

i fa suau el frec en què el tocar es confon.



Pell i desig on tot esdevé so,

tacte amb escreix per on s’eixampla el cos,

allà on ets tu molt més que en el teu nom

t’apamo a plenes mans, m’amido a tu.


Tota mesura s’exposa vanament

en l’ordre de la carn just a l’extrem

de l’aigua clara del desig

que brolla a pler de boca, a pler de mans,

a pler sencer de tacte i de sentits


M’aclamo en tu

dins de l’obscura fondalada repoblada amb tanta llum

que t’ha ensucrat els pits i ha erigit els teus mugrons.


Totes les fulles tremolen l’amplitud

i el meu penis erecte et cerca intens, desmesurat.


Tot el meu gruix, la meva llum, tots els colors confosos

s’esbalcen damunt teu. Deixo de dir-me un nom

per dir-me en tu i en el teu cos

que és plana oberta a tota llei de vents.