EL LABERINT DEL MITE

Un relat de: Josep Puighermanal Oller
El laberint s'encarna
amb tu en aquesta terra.
Mistèric sortilegi
on has topat de sobte
amb feres poderoses,
les equacions disperses
d'incògnites llunyanes
per l'argument del conte.

Recull-te les despulles
devora un arbre alquímic
desferma un crit atàvic
per boca dels imants.

Descriu amb les mans juntes
les rotacions pautades
que arboren les esferes,
precaris universos
que són símbols onírics
de la teva litúrgia.

Xaman i vell científic
et lliures a una hora
tot nu davant de l'alba.

Estranya criatura
a qui foraden boques
de gegantines ombres.

Formules derivades
de graus inassolibles
per integrals complexes
cercant alguna forma.

Raons irraonables
deslliuren la recerca
de la raó que et sotja.

Quin deu imponentíssim
a l'extrem de la física.

Amb guix sobre pissarra
t'aixeques de la runa.
Fent càlculs en penombra
reformes la carn viva.

Cerques l'arquitectura
interna del gran mite.

Comentaris

  • Difícil [Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2023

    Difícil, per a mi entendre què amaga dins d'uns versos que he llegit amb gust diverses vegades.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Josep Puighermanal Oller

3 Relats

8 Comentaris

686 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00