Cercador
L'oscil·lar del teclat.
Un relat de: BernatdecalGaya- Compartir:
Un noi escriu. Pitja tecles d'un aparell electrònic. Un ordinador.
Li fa mal el coll. Els braços adolorits volen dormir, però el sistema nerviós el fa estar despert.
Street Light. Llum de carrer. Però l'única llum visible prové d'una bombeta antiga que fa oscil·lar la pròpia lluminositat de l'atmosfera.
La música s'atura i reprèn. I així va fent. Street Light.
El noi pitja tecles. Té gana i són. Té por d'equivocar-se.
El dia ha estat terrible. Cada dia ha estat terrible. Hi ha hagut mai algun dia bo?
La llum marxa.
Street Light. I ara és cert. A la finestra hi ha una gran lluna, visible únicament a causa de l'absència lumínica dins el cubicle que ell anomena habitació.
Probablement els dies són sempre terribles.
Però les nits...
Comentaris
-
Has fet clic al concurs per error?[Ofensiu]Agrupació.Relataires | 10-04-2017
Aquest mes el tema del nostre concurs dedicat als "Mitjans de transport" és el viatge en nau espacial. Conuslta les bases. Ens sap greu no poder acceptar el teu text per al concurs ARC de microrelats a la ràdio.
Gràcies per voler participar!
Associació de Relataires
-
Bastant bon article.[Ofensiu]unicorn_gris | 09-04-2017 | Valoració: 8
M'agrada perquè crec que fa pensar en la rutina del dia a dia, quan intentes apassionar-te amb el teclat o amb les llums de sempre.
Trobo que li aniria bé tenir un text una mica més explícit, però no obstant està bé.
Salut, Bernat. -
Una llum per recordar[Ofensiu]kefas | 09-04-2017
M’atrau. Faig moure les cames i m’acosto a la finestra. Com hi ha Déu, si hi ha llum, el trobarà.
-
Poesia en moviment[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 07-04-2017 | Valoració: 10
Bo de debò!
M'agrada molt com aconsegueixes fer-nos visualitzar aquest peculiar escenari que alhora em resulta afí. I tot amb una rapidesa vertiginosa que ratlla la prosa poètica. Nil
Valoració mitja: 9.33