Cercador
L'ocell ferit
Un relat de: LLIBERTAT!- Compartir:
I ara soc aqui ,en mitg del no res,perduda en un pais estranger sense saber on anar sense poder tornar.
M'agradaria poder agafar l'instant en que el meu ocell volava I lluitava per la llibertat I atrapar-lo i dir-li que sentes el cap ,que no calia volar tant alt! que la llibertat era aqui al costat ,al girar de la cantonada!.Pero ell no, ell era tossurt I rebel; volia sentir la suau remor de l'aire acariciant-li el cos I veure el blau clar I ple de vida del cel que s'obria davant seu com un somni,com un desitg sempre anelat.
I sen va anar, sense demanar permis,sense dir adeu , I no el vaig poder aturar ,deixant enrrera part d'una vida ,deixant enrrera tothom que l'estimava.
I ara despres de tot qui resta aqui, lluny de la llar ,soc jo,
Es va disculpar ,em va dir que era un ocell ferit ,que no havia pogut volar mai I que en acabat el viatge les ferides se li habien curat
I ara qui resta aqui lluny de tot ,soc jo.
Comentaris
-
no qualifico el relat[Ofensiu]fill de les ombres | 23-11-2005 | Valoració: 10
en clau literària, no en sé prou de fer aquestes coses, però sí que puc copsar amb clau de sentiment el que hi descrius.
jo també vaig ser un ocell que va voler volar del niu, potser massa d'hora per les seves ales.
un somni em va fer marxar lluny fugint del que creia que m'oprimia, però la opressió va viatjar amb mi perquè la duia a dins.
ara, d'aquell viatge n'he après les mil i una lliçons, he curat algunes ferides alliberant tots els pesos del cor i he après a estendre de debò les ales.
al capdavall tots els ocells han nascut per a volar i és natural que ho facin, però tanmateix, inclús el que voal més alt, t ard o d'hora ha de posar els peus a terra per descansar i reprendre forces per tornar a volar.
un petó de colors cap a londres! la tardor ja en deu fer els carrers grisos.
-
Curiosa metàfora[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 12-09-2005
o comparació entre tu i un ocell. Tinc un poema que també parla d'un ocell ferit, però no hi ha aquesta idea de similitud que tu planteges.
Vull acabar animan-te a seguir publicant a RC. Tu també s'ho vals, encara que això soni a anunci de cosmètics ;-)
Salut i lletres,
Vicenç
