Cercador
En mitg de l’intensverd fosc del bosc
Un relat de: LULA- Compartir:
En mig de l’intens verd fosc del bosc, envoltat per una boira baixa que s’estenia sobre
l’infinit, damunt del terra vermellós , entre l'escorça frondosa dels arbres centenaris,
s'amagava la figura esvelta d’un home jove. El seu cos curtit i desgastat pels durs anys
de treball al camp esperava silenciosament mentre apuntava amb una escopeta del
calibre 16 cap a l'horitzó.
D’entre els matolls va aparèixer la cria d’ un animal salvatge buscant alguna cosa per
menjar, despistat com anava en el que l'ocupava, no va veure el caçador.
L’home en veure’l amb un moviment cautelós però ple de determinació apunta cap a
ell, un ocell que volava baix alerta l’animal , en aquell precís instant en que les seves
mirades es van creuar;
La bestia voluptuosa i forta amb els ulls petits , va mirar el caçador aterrat davant
l'imminent mort que l'esperava . L’home per la seva banda va sentir un calfred al cos que el colpir i una certa sensació de tristesa pel que anava a fer , aleshores , disparà un tret mortal.
L' animal caigué a terra ferit , maleint l'humà que havia sigut mes ràpid que ell, amb els
seus ulls encara va poder veure la bellesa verdosa del bosc emboirat d’ aquell mati a
trenc d’alba, mentre la vida, se li escapava de les mans..
L'home s’acosta lentament renyant la cria per haver-se introduït a les seves vinyes i
haver malversat part de la collita, el va inspeccionar, estava morta . La va lligar per les
cames amb una corda i se la va tira a l’esquena
En el silenci del bosc, de camí a casa, reflexionava sobre els temps difícils que estaven
vivint, una plaga d’insectes provinent de terres exòtiques havia devorat misteriosament
part de la collita , potser no tindrien prou raïm per fer els litres de vi que havien de donarcom a paga per treballar les terres del terratinent .
De moment però aquell animal serviria per tenir carn a taula durant setmanes, li
portaria a la seva dona, volia veure-la somriure, el commovia profundament aquella
capacitat que ella tenia per mantenir-se forta i amb tèbia serenor davant la pitjor de les
adversitats. Desitjava acariciar els seus cabells negres, suaus i curts, poder alleujar el
patiment d’ aquells durs dies del camp, abrigar-la càlidament amb el seu cos perquè
no tornes a passar fred, la tendresa que li despertava l’empenyia cap ella amb un instint
salvatge que ni ell mateix comprenia.
l’infinit, damunt del terra vermellós , entre l'escorça frondosa dels arbres centenaris,
s'amagava la figura esvelta d’un home jove. El seu cos curtit i desgastat pels durs anys
de treball al camp esperava silenciosament mentre apuntava amb una escopeta del
calibre 16 cap a l'horitzó.
D’entre els matolls va aparèixer la cria d’ un animal salvatge buscant alguna cosa per
menjar, despistat com anava en el que l'ocupava, no va veure el caçador.
L’home en veure’l amb un moviment cautelós però ple de determinació apunta cap a
ell, un ocell que volava baix alerta l’animal , en aquell precís instant en que les seves
mirades es van creuar;
La bestia voluptuosa i forta amb els ulls petits , va mirar el caçador aterrat davant
l'imminent mort que l'esperava . L’home per la seva banda va sentir un calfred al cos que el colpir i una certa sensació de tristesa pel que anava a fer , aleshores , disparà un tret mortal.
L' animal caigué a terra ferit , maleint l'humà que havia sigut mes ràpid que ell, amb els
seus ulls encara va poder veure la bellesa verdosa del bosc emboirat d’ aquell mati a
trenc d’alba, mentre la vida, se li escapava de les mans..
L'home s’acosta lentament renyant la cria per haver-se introduït a les seves vinyes i
haver malversat part de la collita, el va inspeccionar, estava morta . La va lligar per les
cames amb una corda i se la va tira a l’esquena
En el silenci del bosc, de camí a casa, reflexionava sobre els temps difícils que estaven
vivint, una plaga d’insectes provinent de terres exòtiques havia devorat misteriosament
part de la collita , potser no tindrien prou raïm per fer els litres de vi que havien de donarcom a paga per treballar les terres del terratinent .
De moment però aquell animal serviria per tenir carn a taula durant setmanes, li
portaria a la seva dona, volia veure-la somriure, el commovia profundament aquella
capacitat que ella tenia per mantenir-se forta i amb tèbia serenor davant la pitjor de les
adversitats. Desitjava acariciar els seus cabells negres, suaus i curts, poder alleujar el
patiment d’ aquells durs dies del camp, abrigar-la càlidament amb el seu cos perquè
no tornes a passar fred, la tendresa que li despertava l’empenyia cap ella amb un instint
salvatge que ni ell mateix comprenia.
