Dibuixant colors

Camino, pels carrers estrets del poble, amb cases de pedra desgastada de color marro rosat, la roba estesa als balcons , els vaixells petits travessant els canals i a la llunyania una musica d'orquesta tocant una vella canco, sota un cel daurat d'horabaixa el reflexe brillant de l'aigua sobre els canals i aquells colors, aquells colors del mediterrani, tan calids, tan intensos.
I entre mitg dels carrers, la gent que passeja, que s'asseu a les terrasses dels bars per pendre un café, els nens que juguen alegres i riallers darrera d'una pilota.Els avis sentats en un banc, tot contemplant , darrera d'uns ulls que han vist ja masses coses, com branda la canalla. Un artista pinta a l'aire lliure amb aquarel.les el miralltge de colors.
Segueixo el canal a revolts blau fosc a revolts verd que em porta vora el mar obert que s'esten davant dels meus ulls que miren ben oberts l'intensitat que m'envolta, que m'enbelleix la mirada, m'embelleix l'anima, que dolguda pels foscos viaranys de la vida reneix de cop; I et veig entre els meus records enamorats, acariciant-me els cabells. Sota un sentiment profound de melangia els meus peus s'endinsen dins l'aigua marina,les onades em salpiquen a les cames,el sol m'acarona, l'escalfor del sol em recorda l'escalfor de la gent. L'aigua salada es confon entre les petxines deixant petitets dibuixos en l'arena; I et veig entre els meus records d'infantessa, jugant a la sorra