Lluna i fantasia

Lluna plena a París,
i al Sena una barcassa,
immòbil i amagada,
surant a l'aigua calma.

La cadència dels sospirs,
quatre ulls mirant el cel,
enfosquits pel dolç batec
i el llampec de la il·lusió.

I de sobte un gran esclat!
Creient veure a Amelie,
allà a la riba somrient,
fantasia, somnis i neguits.

I meteors incandescents,
autopistes universals sense peatge,
ajuntant camins, desfent laberints,
fent del temps sanglots de fum
i de l'espai, l'infinit concentrat en un sol punt...