LLUM

Un relat de: 1101ilime

Llum

Com una visió
et vaig veure....

El Sol il·luminava
la teva resplendor
i lluentor.

Jo em rastrejava amb el cap baix ,
absort amb els meus pensaments,
sempre negres de la meva dissort,
i la mirada sempre baixa.

Pro vaig sentir una veu....

¡ Hola ¡ ......

I en alçà ells ulls
et vaig veure,
i tot el meu cos es va sufocar,
rés fou més ermós.

La teva cara brillant del Sol torrat,
els teus pits amb els tirants ensenyant,
la teva samarreta estil banyera tota negra....
no ennegria ta follia....
la lluïes amb tota la teva alegria.

El veure't el Cel es va obrir
i tota la negror que m'envoltava,
es va tornar joia immensa
i sense cap temença
el mon em va fer un tom.

Ja no vaig tenir mai més,
por de la vida.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72832 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net