Lliure!

Em sento molt privilegiat, sóc LLIURE!.

La llibertat de pensament és el més gran do que se'ns pot donar i jo el tinc. El meu cervell no està supeditat a les ensenyances dels altres, tot sol puc discernir i triar el meu propi pensament. No necessito rés més que el meu cervell per poder fer tot allò que és impossible de realitzar.

Amb l' imaginació he pogut fer els viatges més inimaginables . He anat a terres molt llunyanes i exòtiques dels cinc continents. En els meus viatges he vist les SET MARAVELLES DEL MÓN!. Paisatges indescriptibles, muntanyes que l'home no hi ha posat mai els peus, llacs d'aigües fresques i cristal-lines que venien del desglaç de les muntanyes més amagades i recòndites.

He conegut civilitzacions en illes que és difícil trobar-les en els mapes. Persones que encara no estan corrompudes per la societat ni el materialisme, que viuen com fa mil anys enrera, amb simplicitat i harmonia.Vigilant els senyals que els seus Deus els hi envien.Fent sacrificis perqué la benevolència dels Deus els hi sigui propícia en les collites i les guerres .

He gaudit de la retòrica de molts personatges il-lustres, en diferents èpoques entorns i països. Lliure pensadors, homes d' una gran visió de futur que van ser perseguits, desterrats o morts en "bé de la Humanitat". Grans metges que van ser deshonrats, torturats i morts perqué segons els " erudits del seu temps" teníen el DIABLE com senyor i mestre.

He estat en els moments més importans i colpidors de la nostra història. He sigut testimoni de guerres i atrocitats espantoses en nom de la PAU, la RELIGIÓ, la LLIBERTAT etc. tot en "bé de la Humanitat" ;El bé de la humanitat , segons els cabdills, cèsers, reis,dictadors ,tsars,presidents, que en aquells moments els hi toques viure, deien que: ERA EL MILLOR, però no deien per que, si pel poble o pel seu propi EGO.

L' espai, l' infinit, galàxies, planetes que encara no estan ni tan sols descoberts. El silenci de la immensitat, el resplandor dels estels , les nebuloses, els forats negres. Tot això i més he vist.

Sòc privilegiat. LLiure, no tinc cadenes que em puguin aferrar a rès. El meu cervell, el meu pensament : ÉS MEU!.

- Quan de temps fa que aquest home està així ?.
- Jo ja fa més de ... quinze anys que traballo en aquesta institució mental i sempre li he vist d'aquesta manera, embadalit en els seus pensaments.
- Però com ho saps què pensa?, si no parla i no es pot moure, fins i tot els aliment els pren per sonda. No es pot comunicar de cap manera! i tu dius que pensa?. No crec que pensi en rés, si es un vegetal que no sent ni pateix!.
- Bé , jo tinc ordres de tenir-lo net i alimentat, no em paguen per fer de psicòlec. Això no és feina meva. Però si vols saber el meu parer; No crec que sigui insensible com diuen, encara que faci tants anys que no és comunica.
Te una petita espurna en la mirada, potzer són manies meves, que amb fan pensar que dins el seu cervell bull tot un món.
Apa!, no em facis perdre el temps que tinc feina!!.