Lliris de llum

Un relat de: aurora marco arbonés

LLIRIS DE LLUM

Lliris de furtiva llum
la redimeixen de l'ombra,
juguen a rata-rateta
amb els bucles del cabell.
Flonges ones de mar fosca
besades per lluna encesa
que esclaten, tocant la platja,
en flors d'escuma arrissada.
Li pessigolleja el raig
la pell bruna, setinada.


Comentaris

  • Exercici poèticoplàstic[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-02-2011 | Valoració: 10

    Breu poema, però bons versos aquests!

    Per la impressió que han causat en mi els teus mots, puc mesurar la inspiració que va ocasionar en tu la foto de l’obra de Vinagre.

    Cada vers és un exercici plastic que juga amb les llums i les ombres, amb els moviments i les textures, els relleus i les línies rectes o corves que omplen la imaginació de qui els assaboreja sense presses... i es deixa portar pel seu Oneig ( Aurora, clica damunt aquesta parauleta vermelleta, i trobaràs una altra imatge, vora la platja també... )

    T’envio una abraçada, de nu virtual, sense oblidar ni per un moment les que et vaig poder fer ( per fi! ) en viu i en directe,
    Unaquimera

  • Preciós[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 08-10-2008 | Valoració: 10

    M'has enlluernat el cor!
    És mot maco, m'agrada com escrius, encara que et soni repetitiu. Gràcies.

    Salut i records!
    ulsblaus1

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.