Llibertat...

Un relat de: Joan Grasa
Llibertat...


Si no podem deslligar-nos
de la ingratitut de costums enutjoses,
mai assolirem la llibertat.

Si no sabem dir "no"
a obligacions que llasten la nostra voluntat,
mai assolirem la llibertat.

Si contribuïm amb el nostre consens
a accions que fereixen la nostra sensibilitat,
mai .. Mai aconseguirem la llibertat.

La manca de llibertat
no és només obra de mandataris i legisladors.
Influeixen en gran manera
el nostre ànim i la nostra enteresa.

La llibertat no és un sofisma.
És la capacitat de decidir,
d'obrar conformes amb el nostre criteri,
els nostres desitjos i la nostra consciència.

El pensament és lliure.
Si paraula i actes li fan costat,
serem lliures.


Joan Grasa

Comentaris

  • Disculpa, no t'havia llegit[Ofensiu]
    Joan Grasa | 24-01-2012

    Disculpa'm Llamp, no t'havia llegit. Per descomptat, serà un plaer fer-me soci de l''ARC. Demà mateix faré els tràmits. Una abraçada. Joan.

  • Altre cop aquí...[Ofensiu]
    llamp! | 09-01-2012 | Valoració: 10


    ... Per dir-te que el teu poema el podries presentar al:

    Concurs ARC poesia 2012: La llibertat"

    Que va sobre això: la llibertat. Tens temps fins al 31/03/2012 per enviar-lo a: associacio.relataires@gmail.com

    Ah! Per cert, no sé si ets soci de l'ARC? Ara que hi caic, només poden participar-hi socis.... llàstima!! Bé, perquè no et fas soci? Aviat es comencen a cobrar les quotes d'aquest 2012 (gener-febrer), tan sols són 30€ anuals. Molt poquet per les avantatges que tens en la rebaixa de nous llibres, promoció que tens, etc.

    La nostra presi ens va dir: estariem contents si de cada 2 socis que sou, ens porteu 1 nou soci. Jo i la meva Laura encara busquem aquest soci.

    Bé, ja t'ho pensaras... no és cap obligació.

    Records ben efusius!





    llampurnejant!

  • Llibertat dins nostre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-12-2011 | Valoració: 10

    La llibertat es pot aconseguir només amb valentia. No crec en gaire alternatives més. Primer hem d'aconseguir coneixement i després actuar en conseqüència, amb valentia. Esperar que ens vinguin a socórrer només és vàlid en casos extrems. El dia a dia, personal, polític, nacional és més a prop del que ens pensem i més senzill també. Pensem i actuem. Una abraçada.

    Aleix