L'amor és un pecat traidor...

Un relat de: Airin

Calles.
Si poguéssis agenollar-te
davant d'ells.
I prometre llágrimes eternes.
Si poguéssis demostrar
que éreu,
en plural,
feliços.

Però calles,
La por pot més.
No ereu amics,
sino quelcom més.
Dos ànimes unides,
dos cors que s'entenien.

Ereu dos mans que acariciaven
dos cossos nus i purs.
Dos homes que estimaven,
quatre ulls que miraven,
deu dits que sentien.

Dues persones vives.

I ara només n'ets una,
una de sola.
I ni tan sols plores.

És por.
És orgull.
És falsa dignitat.

Els braços femenins que
t'abracen...
Ells eren germans i no s'assemblaven,
Oi?
Els ulls d'ell eren més màgics.
Les seves mans, més especials.
La seva veu més...




Comentaris

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    Arbequina | 24-10-2006

    La veritat és que te certs passatges força atractius i bells. Però tinc dos peròs (avui estic crític, no sé com m'he llevat...); un, que quan parles de dos homes m'és irresistible pensar en un amor homosexual, i crec que no és la teva intenció; l'altre, que hi hagi alguna falteta i error de puntuació.
    Però el poema, de debò, m'ha encantat malgrat aquest perell de peròs ignorables.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Airin...[Ofensiu]
    entortilligat | 27-07-2006 | Valoració: 10

    ...que bona que ets!!!