LLACS DE MISTERI

Un relat de: Rafaelmolero
LLACS DE misteris
Quina escuma de lliris orla el blau del cel
i quin blau tan profund
i quin blanc tan tendre.
Quin tacte de colomes en l’aire dissolt.
Els ulls de les nines, quins llacs de misteris
i quins rius de llet canten enllà,
més lluny.
Perquè en aquest matí tot,
tot és tan nou
i és de neu fresca
la gràcia del cérvol?
Perquè pupil•les
verges
atònites estrene,
quan de la teua vista
desprens la sinceritat?

Manuel a 25 de setembre de 2004



Comentaris

  • Es una meravella com escrius[Ofensiu]
    bloodymaruja | 02-01-2013 | Valoració: 10

    Un preciós poema que trasmet pau i claror. Què bé que escrius, Rafael!! Quin català més fluid i expressiu amb ric lèxic.
    Una abraçada I agraeixo molt els teus comentaris als meus relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.