Cercador
LLACS DE MISTERI
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
LLACS DE misteris
Quina escuma de lliris orla el blau del cel
i quin blau tan profund
i quin blanc tan tendre.
Quin tacte de colomes en l’aire dissolt.
Els ulls de les nines, quins llacs de misteris
i quins rius de llet canten enllà,
més lluny.
Perquè en aquest matí tot,
tot és tan nou
i és de neu fresca
la gràcia del cérvol?
Perquè pupil•les
verges
atònites estrene,
quan de la teua vista
desprens la sinceritat?
Manuel a 25 de setembre de 2004
Quina escuma de lliris orla el blau del cel
i quin blau tan profund
i quin blanc tan tendre.
Quin tacte de colomes en l’aire dissolt.
Els ulls de les nines, quins llacs de misteris
i quins rius de llet canten enllà,
més lluny.
Perquè en aquest matí tot,
tot és tan nou
i és de neu fresca
la gràcia del cérvol?
Perquè pupil•les
verges
atònites estrene,
quan de la teua vista
desprens la sinceritat?
Manuel a 25 de setembre de 2004
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89763 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.