Llaç de foc

Un relat de: Llibre

Els nusos em lliguen amb llaç de foc,
baules eternes triades per mi.
Desfermo amb tenalles, cerco el que sóc:
un ésser ingenu i sense record.

Els nusos em lliguen amb llaç de foc,
cadenes d'amor que fugen del plor.
No albiro en la boira l'esclat de llum:
flama segura que emana de tu.

Orfe de força i sens alenades
segueixo els camins que m'han conjurat
els esperits de vides passades.

Captiva de somnis immerescuts
temptejo el tro i el llamp de la il·lusió.
Sóc ésser ingenu. Creo futur.

(5-6-2005)

Comentaris

  • Narrativa Poetica[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 23-06-2005 | Valoració: 10

    "Els nusos em lliguen amb llaç de foc" es una imatge colpidora que incita a duresa, a un lligam molt fort, però a l'hora el vincules al foc, que ens recorda la imatge de la passió, de la força i també de la destrucció. De sobte aquest lligam no sabem si es d'amor incontrolat o de força desmesurada.

    Desfermo amb tenalles, cerco el que sóc Ens tornes a mostrar imatges de duresa de que per extreure el teu ser més interior necessites tenalles, que per temor, o desconeixement no poden sortir del nostre interior.

    "Un ésser ingenu i sense record" I en canvi ara ens mostres ara una imatge tendre, una persona que es desferma en foc, i que té el seu jo interior ben amagat però que es ingenuu. I sense record? Aquesta imatge desconcerta, tot hom té algun record? Sembla que no.

    "No albiro en la boira l'esclat de llum:
    flama segura que emana de tu" I la llum, la flama, el calor, prové d'un altre persona? Aquesta persona que ens omple d'amor? Sembla dura aquesta relació, doncs es perfila que no podem viure sense la seva llum i en canvi ens es difícil d'albirar-la.

    "Orfe de força i sens alenades
    segueixo els camins que m'han conjurat
    els esperits de vides passades." Ostres... ara si que ens has deixat garratibats, aquest personatge qui vislumbra llum en l'amor que per altra banda sembla que l'encadena, i del que no te força per deslliurar-se, es massa agossarat, massa atrevit, entreveure un joc mesquí de maltractament, de força i repressió per part de l'altre?

    " Sóc ésser ingenu. Creo futur" I malgrat entreveure algú dèbil, lligat i orfe de força, sembla que ell veu un futur en la seva pròpia ingenuïtat. Es així o es aquesta mateixa ingenuïtat la que la lliga al dolor?

    Moltes preguntes i molt poques respostes, molts camins oberts en aquest poema i pocs llocs on arribar, intueixo una finalitat però potser m'equivoco. L'amor pot ser mesqui i cruel, a vregades ens ho fem nosaltres mateixos, a vegades al altre li agrada lligar-nos amb nusos ben forts de l'amor.

    Com sempre un us excel.lent del llengua, cristalina i musical, amb paraules ben escollides i una narrativa poètica excel.lent ( ja que no fas poesia...je)

    Un petó, bona revetlla i fins dilluns

  • llaç de foc[Ofensiu]
    donablanca | 22-06-2005 | Valoració: 10

    m'encanta el títol.
    una cosa cosa maca que al possar-te-la et crema.
    un sonet de versos decasílabs en un format exquisit.


    (puc sugerir una altra foto?)

  • Immens llaç d'amor...[Ofensiu]
    brideshead | 14-06-2005

    Mira Llibre, no sé per on començar a destriar tots els sentiments que m'ha inspirat aquest bell "llaç de foc". La primera impressió: el llaç que et lliga, amb foc, a tot allò que estimes, tot el que omple la teva vida.... i que tu has triat. I per això és de foc. Perquè mai no el podràs desfer. Perquè mai no el voldries desfer. I al darrera de la flama que produeix el foc, hi ha aquest TU, de qui emana tota la força.

    I rellegint-lo, segona impressió: corroboro la primera, i hi afegeixo això: tot el que has viscut fins ara, totes les experiències t'han fet la persona que ets ara, aquesta que ha triat ser lligada per aquest llaç de foc, i només per ell.

    L'última estrofa és un compendi del teu passat barrejat amb el present que ets ara, i el resultat ets tu, embolcallada per un llaç d'amor que se sent amb forá i amb il·lusió per crear futur, per tenir somnis que creu immerescuts... Ets sents ingènua.... és aquest immens llaç d'amor el que et fa dir i escriure tot això...

    Buff, Llibre, quina meravella. Deixa'm rellegir-lo, perquè segur que podré dir-te més coses.

    Felicitats, sento una veu llunyana que em diu "no escric poesia, no, no sóc jo....." però no, ha estat un malson.... ja ha passat... només era una veu imaginada en el meu cap...

    Un petó-net-nàs! ahhh..... MÀGIC, és clar!

  • Captiva de la paraula[Ofensiu]
    Lavínia | 07-06-2005

    el jo poètic lliga amb nusos la il·lusió amb la ingenuïtat de qui espera alguna cosa semblada a "l'esclat de llum" del vers de la 2n. quartet.
    Qui en "vides passades" l'ha conjurat a seguir cercant els "somnis" que el jo poètic diu "immerescuts" , no sabia que aquest tempeteig amb la "força", que deia que li faltava al vers 1r. del 1r tercet, l'ha de trobar mitjançant dues forces de la natura tan poderoses com són "el llamp i el tro" que es veuen i se senten.

    Sense cap temor les forces esclatants de llum i so convergeixen en aquest sonet: la creació veritable força del jo poètic i/o de l'autora del poema que creu en el futur com un temps immillorable des del punt vista creatiu i humà.

    Magnífic poema, Llibre1

    Felicitats i una abraçada

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero