Cercador
L'Infern
Un relat de: Adriana Ferran (la poeta dels petons)- Compartir:
I aquell dia de l'alfa
tot estava previst.
Encadenat. Unificat.
I per culminar la perfecció
va caure una pedra a l'aigua.
I els cercles es van expandir
ondulants, sense cap pressa,
silents, circumdants, difosos.
Nogensmenys com dins l'ànima dels àtoms.
Igual que en l'expansió reservada dels planetes.
I es va perdre la immensitat.
I els ulls de la consciència varen derivar en veus.
I va parlar l'aigua contra les roques.
I el vent feia xiulets a les fulles.
I, desenvolupant-se, la música va fer un niu de plomes.
I es va generar la fam. I la tragèdia.
I el torbament. I el rodament recargolat,
tanmateix com l'espiral de les tempestes,
com l'efecte embut, concèntriques,
idèntiques com el rodar incansable dels vertígens.
I per la mateixa raó que l'oreig pentina els núvols
fent ondes, àdhuc com en les ones del desert
i com trobem a la sorra del llit dels líquids,
també es va ondular la dermis del cervell,
la gran màquina que genera les flames.
I es va erigir l'àngel. I el cabdill.
I les virtuts i els antagònics.
I els diners que portarien la pau.
I l'angoixa per les substàncies.
I tot el que tolera la desesperació.
I aquella espurna de corrent invisible,
que s'allotja dins de tots els cors,
va prendre tronc i consistència.
I, entremig de l'ofec i la neurosi,
tan sols sobreviu la precària vida del poeta.
l´Autor
Adriana Ferran (la poeta dels petons)
11 Relats
18 Comentaris
17812 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
ADRIANA FERRAN (la poeta dels petons)(Barcelona, 1941 -)
En 1978 va iniciar-se en el món de la poesia (Cova del Drac) i de 1979 a 1982 va estar articulista del "Diari de Barcelona". En 1995 va ressuscitar "La Tertúlia de Poetes Els Quatre Gats". Des de llavors funda, crea, promou, dirigeix, presenta, col·labora, organitza i participa en: diaris, llibres, revistes i espectacles públics, dins i fora de Catalunya.
En 1999, França la va proclamar "la poeta dels petons": TV "Canal Plus Paris", li féu un reportatge i TV "France-Deux" (estatal francesa), dos reportatges (un més per ampliar el primer). Emissió: Canal Satèl·lit. Programa: Cristine Bravo, dissabte 11 nit, maig 1999.
És fundadora i presidenta del Centre Altruïsta Adriana (Consell Municipal d'Associacions). Fundadora, directora i presentadora del Concurs Setmanal de Poesia Internacional "Al Embrujo de Cal·líope" (Llibre Rècords Catalans). Fundadora revista "Foc Màgic" (Museu d'Història de Catalunya). Presidenta de l'Associació Literària
"La Rosa de Sant Martí" (C.C. Can Felipa). Presidenta: "Depoètica" (La Casa Elizalde), recitals trimestrals amb edició d'un llibre promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya). Bibliotecària i Coordinadora del mes de Desembre (Centre Comarcal Lleidatà). Poeta del Seminari de Filosofia del Liceu Joan Maragall (Ateneu Barcelonès), clou les conferències amb un missatge poètic elusiu al tema. Ha estat candidata (junt amb Jordi Coca) a la secció de Llengua i Literatura a les Eleccions a ponents de la Comissió de Cultura de l'Ateneu Barcelonès.
Ha recitat: "Universitat de Madrid". "Institut d'Estudis Ilerdencs". "Universitat Menéndez Pelayo" (interpretant a Pedro Salinas). Ajuntament de Cadis (Teófila Martínez). Invitada per La Comunitat Autònoma de La Rioja (Munilla), va organitzar un recital amb 15 poetes. He estat Pregonera de la Festa Major del Passatge Lluís Pellicer de Barcelona. L'Any Verdaguer (2002), va arranjar i interpretar a cinc veus
"La llegenda de Montserrat" de mossèn Cinto. La Vanguardia li va dedicar mitja pàgina.
És autora dels llibres: "Los ripios del Scacs"; "Mis re-cuentos"; "Perles de frisança i sempre... estimar!" prologat per Lluís Alegret; "I fou... la llum" prologat per Carles Duarte i Montserrat i epilogat per Joan García Font; "Natura salvatge" prologat per Ramon Alcoberro i epilogat per Tomàs Molina. Va participar en el "Llibre Blanc de la cultura a Catalunya", Edic. 62, etc., etc..
Adriana Ferran (la poeta dels petons), diu: - Ésser poeta és una actitud davant de la vida perquè "la poesia és l'exponent en flor de la profunda infelicitat de l'ànima".