DESTROSSADA

Un relat de: Adriana Ferran (la poeta dels petons)

(NOOooooooooo...!!!)

Amb els punys fermats, xopa i dreta com un all,
prement el cap contra el coixí
aquest xiscle a mitja nit em desvetlla.
El cor me'l sento com si em volgués fugir.
I bleixant endormiscada
amb la imatge del que acabo de somniar
que encara la tinc viva a la retina,
lluitant per rebutjar la visió,
m'incorporo tremolant i palpo la pera del llum.
Abatuda i confosa pel que em pugui adequar el destí
em faig un fart de plorar.
És que... he tancat els ulls i de cop
m'he trobat dalt d'una muntanya, com si fos un gratacels,
tan punxeguda i tan alta que, al cim,
només m'hi cabien els peus.
Corpresa he mirat a baix, al fons:
- Ah! Estic voltada d'aigua!-
I sobtada m'adono d'una onada que,
a poc a poc, es va acostant.
I a mida que s'apropa va creixent, creixent,
cargolant-se i agegantant-se,
per venir a estampar-se furiosa
contra la pilastra que em sosté.
Esverada intueixo el perill d'ensorrament.
Doncs aquesta mena de columna isolada,
fràgil àrula a mercè de les ramalades,
no podrà aguantar gaires envestides com aquesta.
L'onada, arremet estrepitosa!
I sens esperar la fúria d'una segona tossada,
sentint-me fatalment condemnada,
allargo els braços i salto de cap a l'abís.
Tot caient al buit: - Ai, de mi! -, aterrada m'adono
que no era el mar el que em voltava!
L'aigua s'aplana. Remolejant es retira.
I semblant-me una boca que s'obre com si rigués
m'ensenya entre l'escuma
uns queixals mal posats i mal fets que em semblen dents
i, amb esglai, entreveig la meva tomba!

Traïda per un espantós miratge
m'estavello contra les cases de la ciutat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Adriana Ferran (la poeta dels petons)

Adriana Ferran (la poeta dels petons)

11 Relats

18 Comentaris

17781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
ADRIANA FERRAN (la poeta dels petons)

(Barcelona, 1941 -)

En 1978 va iniciar-se en el món de la poesia (Cova del Drac) i de 1979 a 1982 va estar articulista del "Diari de Barcelona". En 1995 va ressuscitar "La Tertúlia de Poetes Els Quatre Gats". Des de llavors funda, crea, promou, dirigeix, presenta, col·labora, organitza i participa en: diaris, llibres, revistes i espectacles públics, dins i fora de Catalunya.

En 1999, França la va proclamar "la poeta dels petons": TV "Canal Plus Paris", li féu un reportatge i TV "France-Deux" (estatal francesa), dos reportatges (un més per ampliar el primer). Emissió: Canal Satèl·lit. Programa: Cristine Bravo, dissabte 11 nit, maig 1999.

És fundadora i presidenta del Centre Altruïsta Adriana (Consell Municipal d'Associacions). Fundadora, directora i presentadora del Concurs Setmanal de Poesia Internacional "Al Embrujo de Cal·líope" (Llibre Rècords Catalans). Fundadora revista "Foc Màgic" (Museu d'Història de Catalunya). Presidenta de l'Associació Literària
"La Rosa de Sant Martí" (C.C. Can Felipa). Presidenta: "Depoètica" (La Casa Elizalde), recitals trimestrals amb edició d'un llibre promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya). Bibliotecària i Coordinadora del mes de Desembre (Centre Comarcal Lleidatà). Poeta del Seminari de Filosofia del Liceu Joan Maragall (Ateneu Barcelonès), clou les conferències amb un missatge poètic elusiu al tema. Ha estat candidata (junt amb Jordi Coca) a la secció de Llengua i Literatura a les Eleccions a ponents de la Comissió de Cultura de l'Ateneu Barcelonès.

Ha recitat: "Universitat de Madrid". "Institut d'Estudis Ilerdencs". "Universitat Menéndez Pelayo" (interpretant a Pedro Salinas). Ajuntament de Cadis (Teófila Martínez). Invitada per La Comunitat Autònoma de La Rioja (Munilla), va organitzar un recital amb 15 poetes. He estat Pregonera de la Festa Major del Passatge Lluís Pellicer de Barcelona. L'Any Verdaguer (2002), va arranjar i interpretar a cinc veus
"La llegenda de Montserrat" de mossèn Cinto. La Vanguardia li va dedicar mitja pàgina.

És autora dels llibres: "Los ripios del Scacs"; "Mis re-cuentos"; "Perles de frisança i sempre... estimar!" prologat per Lluís Alegret; "I fou... la llum" prologat per Carles Duarte i Montserrat i epilogat per Joan García Font; "Natura salvatge" prologat per Ramon Alcoberro i epilogat per Tomàs Molina. Va participar en el "Llibre Blanc de la cultura a Catalunya", Edic. 62, etc., etc..

Adriana Ferran (la poeta dels petons), diu: - Ésser poeta és una actitud davant de la vida perquè "la poesia és l'exponent en flor de la profunda infelicitat de l'ànima".