Cercador
Anar en tren
Un relat de: Adriana Ferran (la poeta dels petons)- Compartir:
M'encanta
mirar per la finestra
quan vaig en tren.
Perquè amb el seu tracaleig
m'esllavissa la imaginació
per damunt de les coses.
Veig cases, arbres,
llacs per on corren sentiments,
fils i cables que transporten encàrrecs,
verds que respiren esperances
i el mar, que arriba a la sorra,
com les onades del nostre destí incert.
M'agrada viatjar en tren
i endinsar-me en el túnel
perquè m'ensenya a confiar.
A trencar el mur de la por.
I embolcallada,
en les notes d'una simfonia,
em fa néixer a la llum
de totes les solucions.
També m'enamora fer via
per les estacions de muntanya.
I veure la boira com abraça els vagons.
Com les fulles remullen
banyades per la rosada
i com la vida engrandeix
pel misteri de la fertilització.
Comentaris
-
Els viatges...[Ofensiu]Yáiza | 06-06-2007
Reconec la màgia de viatjar en tren. Encara que sempre faci el mateix recorregut... He vist el teu comentari, i realment em faria molta il·lusió que es publiqués aquell relat. Si ho vols, et pots posar en contacte amb mi a través d'aquesta adreça de correu: yaizeta.89@gmail.com
M'afalaga que t'hagi agradat tant! Moltes gràcies!
Yáiza -
No es pas un rodalies !!!![Ofensiu]Densito | 11-05-2007 | Valoració: 9
bonics viatges per vies de la vida.
N´estic prendat del cremallera de Nuria !!
pero odio els rodalies.
saluts
l´Autor
Adriana Ferran (la poeta dels petons)
11 Relats
18 Comentaris
17807 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
ADRIANA FERRAN (la poeta dels petons)(Barcelona, 1941 -)
En 1978 va iniciar-se en el món de la poesia (Cova del Drac) i de 1979 a 1982 va estar articulista del "Diari de Barcelona". En 1995 va ressuscitar "La Tertúlia de Poetes Els Quatre Gats". Des de llavors funda, crea, promou, dirigeix, presenta, col·labora, organitza i participa en: diaris, llibres, revistes i espectacles públics, dins i fora de Catalunya.
En 1999, França la va proclamar "la poeta dels petons": TV "Canal Plus Paris", li féu un reportatge i TV "France-Deux" (estatal francesa), dos reportatges (un més per ampliar el primer). Emissió: Canal Satèl·lit. Programa: Cristine Bravo, dissabte 11 nit, maig 1999.
És fundadora i presidenta del Centre Altruïsta Adriana (Consell Municipal d'Associacions). Fundadora, directora i presentadora del Concurs Setmanal de Poesia Internacional "Al Embrujo de Cal·líope" (Llibre Rècords Catalans). Fundadora revista "Foc Màgic" (Museu d'Història de Catalunya). Presidenta de l'Associació Literària
"La Rosa de Sant Martí" (C.C. Can Felipa). Presidenta: "Depoètica" (La Casa Elizalde), recitals trimestrals amb edició d'un llibre promogut per la Institució de les Lletres Catalanes (Biblioteca Nacional de Catalunya). Bibliotecària i Coordinadora del mes de Desembre (Centre Comarcal Lleidatà). Poeta del Seminari de Filosofia del Liceu Joan Maragall (Ateneu Barcelonès), clou les conferències amb un missatge poètic elusiu al tema. Ha estat candidata (junt amb Jordi Coca) a la secció de Llengua i Literatura a les Eleccions a ponents de la Comissió de Cultura de l'Ateneu Barcelonès.
Ha recitat: "Universitat de Madrid". "Institut d'Estudis Ilerdencs". "Universitat Menéndez Pelayo" (interpretant a Pedro Salinas). Ajuntament de Cadis (Teófila Martínez). Invitada per La Comunitat Autònoma de La Rioja (Munilla), va organitzar un recital amb 15 poetes. He estat Pregonera de la Festa Major del Passatge Lluís Pellicer de Barcelona. L'Any Verdaguer (2002), va arranjar i interpretar a cinc veus
"La llegenda de Montserrat" de mossèn Cinto. La Vanguardia li va dedicar mitja pàgina.
És autora dels llibres: "Los ripios del Scacs"; "Mis re-cuentos"; "Perles de frisança i sempre... estimar!" prologat per Lluís Alegret; "I fou... la llum" prologat per Carles Duarte i Montserrat i epilogat per Joan García Font; "Natura salvatge" prologat per Ramon Alcoberro i epilogat per Tomàs Molina. Va participar en el "Llibre Blanc de la cultura a Catalunya", Edic. 62, etc., etc..
Adriana Ferran (la poeta dels petons), diu: - Ésser poeta és una actitud davant de la vida perquè "la poesia és l'exponent en flor de la profunda infelicitat de l'ànima".