Límits

Un relat de: Capdelin

Com xisclen els meus versos
en l'univers del dragon-kang,
recargolant-se
com tronc vell d'olivera
entre llum d'èxtasi
i de cel!

He caigut del poema
traient sang pel nas
i la boca.

He fracassat.

Les llums d'emergència
no comprenen
el meu somriure irònic
de felicitat:

Ara conec els meus límits.


Comentaris

  • Diuen límits[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 27-05-2006 | Valoració: 10

    Del que realment són derrotes, en diuen barreres del que realment és que ja t'has cansat de lluitar.
    Els límits existeixen, és cert, i cadascú els ha de trobar, però no pot caure en l'engany de la derrota.

    Lluita per descobrir nous límits que ara jo també lluitaré.

    Una abraçada ben forta!

    Pol

  • Tot sembla [Ofensiu]
    Puça | 17-05-2006 | Valoració: 10

    recargolar-se en el límit de la meva capacitat per entendre les coses. El desengany és una trampa mortífera...

    Petonets de puça trista

  • la ironia,[Ofensiu]
    Lavínia | 16-05-2006 | Valoració: 10

    el dragon kan i l'amor fan de tot el poema un assaig d'una experiència que en principi no hauria d'haver tingut cap límit . això és el que diuen quan puges en aquesta atracció ,però en té. Vaja si en té!! i tu, Capdelin, com sempre, n'has fet un poema.

    Eleves l'experiència més anecdòtica en pura categoria.

    Petons.

    Lavínia

  • Vaja, vaja[Ofensiu]
    Sol_ixent | 16-05-2006

    Cada dia que entro al teu espai descobreixo nous poemes!

    En fi, he de confessar-te que la poesia no és el meu fort, i que en ocasions no entenc exactament el significat dels poemes -com en aquest cas-. De totes maneres, m'ha agradat!

    Un petit detall: és Dragon-Kan, si no m'equivoco!

    Una abraçada "lluminosa" (jejeje)!

    Sol_ixent

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )