L'humor a Espanya

Desde fa molt temps al nostre país ha sorgit una sèrie de grans humoristes, cosa que no te res a envejar a grans humoristes internacionals com la talla de Jerry Lewis o el gran Benny Hill.
Per ordre més o menys cronològic, crec que aquest son els més interessants:
Els grans mestres de mestres Tip i Coll, qui no recorda la seva mítica parodia del vas d'aigua, mentre el baixet del grup es a dir en Coll donava l'explicació en castellà de com s'omplia un vas d'aigua, el ja desaparegut Tip feia els mateixos moviments però comentant-los en un francès més aviat espanyol, ja que deia casi bé el mateix però donant-li un toc afrancesat.
No ens podem oblidar del gran Gila, aquest personatge si que era l'autèntic mestre. Llàstima que aquí a España va tenir el seu èxit ja una mica gran, per allí els 30 anys, ja que estava exiliat; però el seu sentit de l'humor va ser un revulsiu sobretot per als monòlegs. Es tenia que tenir molt de valor per posar-se davant el públic únicament amb un telèfon i deixar anar tots aquells acudits. Segur que si encara estigués en vida, li faria alguna trucada al senyor Bush per recordar-li alguna coseta. Però apart de les seves trucades, també cal recordar que era un gran dibuixant de revistes satíriques, i que per allí els anys 60 o 70 feia cada setmana un anunci de televisió anunciant unes fulles d'afaitar que si no recordo malament es deien Filomatic, que segur que ni van vendre perquè era un home que es feia estimar i queia molt bé a tota la gent. I ja ficats a parlar-ne només cal recordar que el senyor Andreu Buenafuente durant el seu programa de La Cosa Nostra li va retre un fort homenatge ja que era una persona molt estimada per ell i just després de la seva mort va prometre no tornar-se a ficar cap camisa vermella juntament amb americana negre com ell sempre portava.
Parlant de personatges endinsats en el mon dels monòlegs cal recordar el català Joan Capri, qui no el recorda fent el personatge del Doctor Caparrós, jo m'hen recordo poc ja que per aquells temps tenia poc mes de cinc anys, l'única cosa que si recordo es que en aquesta sèrie va donar l'alternativa a un actor que començava es el gran Joan Pera. En Capri feia un humor intel·ligent que s'enreia de les coses quotidianes de la gent, experiències que vivia ell mateix.
Seguint amb l'humor a Espanya, després va venir una sèrie de gent com per exemple Arévalo, Andrés Pajares, Ozores, etc.. que això era un humor però masclista sobretot en les seves pel·lícules que ara no esmentarem perquè segur que la gent te al cap com per exemple Los Bingueros, per dir-ne alguna.
Ja mes cap aquí per allí els anys 80 va començar a sorgir una sèrie de humoristes que no a parat fins ara. Per exemple:
Els grans Martes i trece, que comentar de Josema Yuste i Millán Salcedo, qui no recorda el mitic gag de Encarna de noche i les seves empanadilles o de la parodia que van fer a Gabinete Galigari que ells van rebatejar com Gabinete Cagalera.
I qui no recorda el Pulga i el Linterna, duo que van sorgir del mític programa de TV1 anomenat 1,2,3... responda otra vez. Feien un humor molt simple però sempre envoltat en el mon de la tauromàquia, fent participar al públic en els seus acudits fent-los respondre sempre amb els mític: Y como estava la plaza.... Abarrotà; o el carismàtic veintidó.
D'aquest programa també van sorgir Raül Sender o Bigote Arrocet, humorista argentí que sempre feia acudits de sudamericans, i finalment el gran Angel Garó, aquest si que va ser un encert, ell solet feia quatre personatges els cuals no recordo el nom de tots sols em queda al cap el de Maruja Jarrón, que representava la mare dels demés personatges que ell interpretava.
Als anys 80 el únic referent català es el del gran Eugenio, quina sobrietat de persona, tot vestit de negre, amb aquelles ulleres fosques, la seva espessa barba, el seu cigar a la ma, sentat en un tamboret i la beguda al cantó, i sempre amb aquella calma, com si no li vingués de 5 minuts .La gent sobretot es tronchava de riure quan deia: Saben aquell que diu...
Ja més cap aquí als 90 sorgeix una gran generació d'humoristes, més bons o més dolents, però tots tenen el seu punt de gràcia.
Les estrelles sens dubte son els Cruz y Raya, que sembla que siguin els hereus dels Martes y Trece, pero tenen bastantes diferencies, ara les imitacions sons més ben acabades i al resolució de personatges nous son més bones.
També va sorgir un duet anomenat Faemino i Cansado, que teniu un humor molt agressiu i contundent.
Dins d'aquest apartat te una cabuda el grup que formava part Alfons Arús, sobretot perquè feien un humor difícil d'aconseguir ja que només tractaven el tema dels esports, cosa que per ara ningú més a aconseguit fer.
Però sobretot el personatge que més ha donat als anys 90 ha sigut Chiquito de la Calzada, aquest pseudo personatge, va sorgir del no res, per gràcia de Deu. La sort de sortir en un programa d'antena 3 i d'aquí al estrellat. Com pot ser que un home de més de 60 anys tregui tant profit de la seva jubilació. Però aquest no va ser l'únic que va treure premi, sino que també va ser el salt a la fama de una infermera de Cadis anomenada Paz Padilla. Val que en aquest programa van sortir un munt d'humoristes però aquest dos van ser els únics que li han tret profit a la fama. Bé un que també va tenir els seus moments de gloria va ser Pedro Reyes, pero aquest ja era conegut molt abans que aquest, feia un humor una mica dificil d'entendre, que segur que no entenia ni ell mateix.
Després a Catalunya en tingut una breu sèrie d'humoristes com per exemple Jordi LP, Santi Sants o en Raimón, el mític personatge de Filiprim, peró amb el que em quedo amb predilecció es sens dubte un galaico-catalano com s'anomena ell mateix, si es en Pepe Rubianes, no farem cap comentari perque no calen paraules.
I finalment per acabar el recorregut d'humoristes, es acabar amb la companyia o productora de El Terrat, dirigida per Andreu Buenafuente, el seu humor àcid, que s'enriu dels demés programes o els seus típics monòlegs calia ficar-lo. Cal pensar que ja porten més de 13 anys fent programes per la televisió tan la catalana com privades, però pel que sembla a España no els hi agrada de fer el pes el seu humor.
El humor simple o amb guió escrit es la formula de El club de la comèdia, semblant als estils americans, gent que va en un local i parla del primer que li passa pel cap però sempre amb sentit de l'humor.
I finalment en aquest moments el rei indiscutible de les imitacions i humor es el gran Carlos Latre, que ens distreu totes les nits amb les seves imitacions a Cronicas Marcianas.
Per reflexió final, si busquem dins nostre tard o d'hora ens sortirà , digali pallasso o esperit;segur que en algun moment de la nostra vida a contat alguna acudit o anècdota, o ha fet alguna cosa graciosa; això sí sense cobrar un duro.