el Jefe, es a dir el meu avi

El Jefe, aixi es com li diem el meu cosi i jo al nostre avi; perque l'anomenem aixi, per una tonteria; desde fa uns 5 o 6 anys, ells ens va dien sempre: Com va mossos?
Pos per aixo es el nostre Jefe, tot i que ell s'emprenya , sap que li diem de conya.
No se que farem el dia que ell no hi sigui, segur que tant el meu cosi, la meva cosina i jo ens sentirem molt buits; pero sobretot el meu cosi i jo, ja que tenim una bona relacio amb ell, pero mes jo, ja que jo soc l'unic dels seus nets que esta al poble i el pot anar a veure mes sovint.
Suposem que no li deu quedar gauire de vida ja que l'home fara ara 85 anys, es a dir ke jo he estat amb ell durant 25 anys, i clar em venen al cap moltes coses, per aixo escric aixo per tenir-lo present .
L'home esta molt orgullos de tots tres, jo perquè treballo en un hotel de categoria coma cuiner, la meva cosina pq sempre esta al estranger i segons ell es la " internacional " de la familia i el meu cosí pq es el petit de tots, be te 19 anys, pero es el petit.
Ara fa molt ke no estem tots junts, l'ultima vegada va ser per l'enterrament de l'avia paterna dels meus cosins. L'home estava molt feliç, veure a tota la familia junts, i veure la bona relacio ke tenim els cosins.
Se que es molt tendre tot el que escric pero no se no m'imagino el dia en que ell no hi sigui, les coses que em passat.
La primera imatge es molt borrossa pero segur ke devia ser al hospital quan jo vaig neixer, mel imagino amb mes cabell i mes jove, tot feliç l'home.
I l'ultim dia ke el vaig veure va ser molt diferent, el home perd memoria,esta sord kom una campana, pateix de la prostata; aixo si es igual de tossut.
Ara suposo que vindra el meu cosi un dia d'aquest, i ja hem quedat que el portariem a LLeida, als Camps elisis, ja que ell va ser el jardinar titular durant uns quans anys. El que ens fara gracia serà de gravarlo en video, ja que ens contara coses sobre els arbres i les plantes i alguna que altra historia o anecdota, i clar per tindre algun record en imatge de ell. I el que li fara mes il.lusio es que per fi vindra a veure el hotel on treballo, pq ell esta molt orgullós d'aixo.
ME venen tb al cap el munt de histories que ens conta al meu cosí i a mi , al replà de l'escala de casa seva. Histories de la seva infancia i de la guerra i al post guerra.
Ell es pensa que ens enfotem de ell pero no es així, ens fa gracia la manera que ens ho conta, pq avegades no porta les dents i no sentim res. Tb ens pensa que les coses que ens conta mos perturbara o ens esfarairà, pq creu ke son picants. Em ve al cap el dia que ens contava que a la seva epoca d'escolà el capella era una mica " pervertit " i clar el meu cosi i jo descollonantnos, akell dia va ser molt bo. Pq era com si es tregués un pes de sobre, ja que aixo no li havia contat ni als pares ni a la nostra avi.
El meus meus avis son autentics, be m'hagues agradat coneixer els pares del meu pare, ja que ells van morir abans de ke jo nasquessa, pero segur que serien igual que aquest.