L'hora d'anar a dormir

Un relat de: Tu i Viceversa

Ningú es mereix les llàgrimes que he vessat per tu.

Tanco els ulls i em concentro en no pensar-te, aconseguint precisament el contrari. Caminant amb tu he ficat la pota i m'he emmerdat fins als genolls.
Si que és veritat que val la pena arriscar-se, però no sense haver assistit com a mínim a un curs intensiu de saber perdre. Has d'estar disposat a perdre tot allò que t'hi jugues, i si ho apostes tot la patacada és molt dura. Personalment, acceptar perdre-ho tot és una activitat en la qual mai havia caigut. De fet, la ironia de la vida m'impedeix donar quantitats de mi inferiors al seu total, segurament per això m'identifico amb els nombres naturals. En fi... Suposo que sóc un mal jugador.
No sé com fer-m'ho perquè aquest vòmit que tiro sobre els meus pensaments no t'esquitxi, i a mi no em quedi un regust amarg als llavis. Ho faré en la mesura que el cervell sigui capaç de controlar al cor.

Ploro. I les llàgrimes no són altra cosa que l'evidència del mal que són capaces d'emmagatzemar les parpelles. Ens hem ferit i les galtes humides poc poden dir per solucionar les coses. El silenci és incòmode i la distància forçada és considerada com la millor opció en aquest concurs de solucions impossibles. No sé en què m'he equivocat. No sé què ha fallat en tot això però la mateixa força extranya que ens va presentar sembla indicar-nos el final de la funció. Potser hauríem de brindar a la vida un final d'obra apassionat i dramàtic, potser amb una petita lliçó moral n'hi hauria prou, o potser millor un final infinit on els protagonistes aprenguéssin dels seus errors i es féssin forts a partir de les hòsties com a pans que reben a diari. Qui sap...
Somnio. I el somni no és res més que un mercat immens de realitats, desitjos i ficcions. Quan no recordo el que he somniat m'agrada pensar que és un acte de la ment que ens protegeix de la depressió d'allò massa dolorós o de la crueldat d'haver de despertar després d'allò massa preciós. Avui no recordo res i no vull especular amb quin dels dos actes m'ha protegit la meva ment. Potser la desiria d'aquest pensaments tebis i indiferents em fa veure amb desgana els primers rajos de llum a través de les parpelles encara tancades. Sembla que m'he quedat adormit entre tantes divagacions, i que com tantes altres nits abans d'anar a dormir, no he arribat a cap bon port.
Finalment desperto, amb uns ulls com paps de gripau arrugat que expliquen a tothom les coses que penso abans d'anar a dormir. Ara tan sols una cosa és segura, ningú es mereix les llàgrimes que he vessat per tu. Només tu.
El món està plè de coses inexplicables com nosaltres, perquè no lluitar per allò que estimes?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tu i Viceversa

Tu i Viceversa

5 Relats

8 Comentaris

4568 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per buidar tots els meus pensaments. Per fer un espai dins la meva mala memòria a les noves experiències, i per tenir la oportunitat de recordar, algun dia, què ha estat la meva vida.

Les paraules són un camí a la llibertat, malgrat que a vegades en sóm presoners... Un instrument molt perillós que cal aprendre a utilitzar.



"Qualsevol nit pot sortir el sol"