Cercador
Dins una cançó
Un relat de: Tu i ViceversaEnmig de mil somnis perduts, escric aquestes paraules, de forma onírica, de forma inconscient. Camino pels carrers mullats de la ciutat, fa aquest olor tan peculiar de Barcelona quan plou. No sé si els núvols ja han marxat perquè la contaminació lumínica ho impedeix. Potser a dins hi tinc alguna cosa semblant, ha deixat d'existir la claredat del meu cap, ja res és blanc o negre, no llueixen els estels del món de les idees. Cada pas és una decepció, per mi o pels demés.
Potser ha perdut el mèrit ser una persona diferent? Em sento estrany a totes les situacions que m'envolten, aliè al que se suposa que hauria de fer, desenganyat de la humanitat, intento refugiar-me en aquest tros de paper destinat a eixugar-se els llavis. I en certa manera no deixo d'oferir-li l'ús que reclama.
Cada dia em costa més saltar de sentiment en sentiment, i la indiferència em recorre les venes, m'atrapa i em lliga a la més trista de les existències. Tan sols la música és capaç de treure'm d'aquest estat malaltís, em tanco a l'habitació, dins una cançó. La vida aquí és més afable. La por em deixa en pau i recorro tots els racons d'aquest eco infinit que em protegeix...
Comentaris
-
ginebre | 09-12-2009
fa molt temps que no escrius.
On t'has ficat?
Ara rellegia els teus pensaments no gens convencionals, que fan reflexionar. Que expresen grans i petites paradoxes del ser viu.
En fi. Si escrius, jo llegiré.
salut!
-
ginebre | 30-10-2007
dues idees bones:
La del tovalló que serveix per eixugar-se els llavis, i escriure-hi al cim, també sembla un eixugar-se els llavis, comunicar-se, en sentit figurat.
La de la música, l'eco com a coixí protector dins la cambra, la imatge de les ones sonores formant coixins protectors...
També la imatge de la contaminació lumínica que ja no deixa veure res, ni contrastos, ni relleus. Tot es torna pla.
bon relat
salut!
l´Autor
5 Relats
8 Comentaris
4652 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Escric per buidar tots els meus pensaments. Per fer un espai dins la meva mala memòria a les noves experiències, i per tenir la oportunitat de recordar, algun dia, què ha estat la meva vida.Les paraules són un camí a la llibertat, malgrat que a vegades en sóm presoners... Un instrument molt perillós que cal aprendre a utilitzar.
"Qualsevol nit pot sortir el sol"