Jo

Un relat de: Tu i Viceversa

Sóc un mer instrument de la circumstància
em faig fort i de sobte no tinc res.
La incertesa del passat i el futur
em porta a la incertesa del present

Quant val el consell d'un avi
la rialla sincera d'un bon amic
sentir dins el cor l'abraçada de l'amor
moments per recordar, al cap i la fi

Ningú em coneix en aquest desert estèril
distorsió d'una utopia frustrada
la creació s'ha tornat en destrucció,
la vida en mort i jo no ho sé...

Potser un instrument de la circumstància
una peça més d'aquesta realitat il·lògica
l'aliment de carronyers sense escrúpols
que alimentaran a d'altres més cruels

La il·lusió sent vergonya d'ella mateixa
al jugar amb el destí dels idealistes
tot està podrit amb atractiva façana
un desig que governa l'autosatisfacció

Lladres que inenten buscar la felicitat
en una nit massa fosca per sobreviure
la lluna ja cansada de ser un mirall
es suicida cada mes decepcionada i impotent

Ens esforçem en trobar un objectiu a la vida
ens centrem en nosaltres o algú estimat, però...
no hi ha sentit en aquest quadre surrealista
ni tela, ni pintura, ni pintor, ni marc... ni jo.

Comentaris

  • ginebre | 14-07-2007

    molt bó. Aquest discurs en vers, on aprofondeixes en una realitat molt crua.

    Alguns pensaments de gran altura i perfectament escrits de forma poètica, és admirable:

    "La il·lusió sent vergonya d'ella mateixa
    al jugar amb el destí dels idealistes
    tot està podrit amb atractiva façana
    un desig que governa l'autosatisfacció"

    la lluna cansada ja...
    felicitats! m'agrada molt!
    bona entrada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tu i Viceversa

Tu i Viceversa

5 Relats

8 Comentaris

4458 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per buidar tots els meus pensaments. Per fer un espai dins la meva mala memòria a les noves experiències, i per tenir la oportunitat de recordar, algun dia, què ha estat la meva vida.

Les paraules són un camí a la llibertat, malgrat que a vegades en sóm presoners... Un instrument molt perillós que cal aprendre a utilitzar.



"Qualsevol nit pot sortir el sol"