Jo

Sóc un mer instrument de la circumstància
em faig fort i de sobte no tinc res.
La incertesa del passat i el futur
em porta a la incertesa del present

Quant val el consell d'un avi
la rialla sincera d'un bon amic
sentir dins el cor l'abraçada de l'amor
moments per recordar, al cap i la fi

Ningú em coneix en aquest desert estèril
distorsió d'una utopia frustrada
la creació s'ha tornat en destrucció,
la vida en mort i jo no ho sé...

Potser un instrument de la circumstància
una peça més d'aquesta realitat il·lògica
l'aliment de carronyers sense escrúpols
que alimentaran a d'altres més cruels

La il·lusió sent vergonya d'ella mateixa
al jugar amb el destí dels idealistes
tot està podrit amb atractiva façana
un desig que governa l'autosatisfacció

Lladres que inenten buscar la felicitat
en una nit massa fosca per sobreviure
la lluna ja cansada de ser un mirall
es suicida cada mes decepcionada i impotent

Ens esforçem en trobar un objectiu a la vida
ens centrem en nosaltres o algú estimat, però...
no hi ha sentit en aquest quadre surrealista
ni tela, ni pintura, ni pintor, ni marc... ni jo.