L'home

Es va aixecar del llit, amb els ulls plens de son,
feia estona que no dormia, tenia el cap ple de vells recorts,
va pasar els ossats dits per la adormida cara,
mentres a pases lentes obria el balcó.

Un raig de llum li besa el rostre,
tanca les persianes, i torna a la habitació;
un mirall en la distancia, reflexa el seu cos,
observa un instant aquella imatge,
i mou el cap com dien: ....no,
intenta reedreçar la figura,
mentres sospira amb resignació.
Ja fa deu anys que ella és morta,
i que cada matí, li obria el balcó,
amb un... bon dia carinyo!,
avui el dia és precios,
quina camisa vols que et donguí, .... i un,....
et prepararè un "cafetó", amb unes quantes galetes,
i el vol de llet ben calentò.
Es renta les mans i la cara, se'n va cap el menjador,
allà el seu gos l'espera remenant la cua, amb il.lusió,
tot desitjan la caricia del amo, i les restes del "cafetó".
.... ¡Bon dia amic!, siguès pacient, que d'aquí una estona surtirem, a donar un tom,
.Despres anirem a la plaça,
on tu podras saltar i corre, i jo,
observar com jugan els petitons, ...
prenc el paraigües amic, per si el temps canvía ,
no sigui que ens ploguí, i tots dos ens mullem.

L'home surt de la casa amb passes lentes,
en una ma el cistell de la compre i en l'altre el seu gos,
que se'l mira, com si l'entengués.
Xino xano, se'n van caminant pel carrer,
l'home, el gos, el paraigua i el cistell.
Maite Masachs