L'he descobert!

L'he vist...
l'he descobert
com un misteri
que, de cop,
es resol!

Avui al matí
quan tot just
despuntava el dia...

és la seva hora, saps?

Quan has obert els ulls
(et lluïa aquell estel singular,
aquella llum tan etèria...
com si fos d'un altre món).

I l'he vist com em picava l'ullet!

i és que tot l'enigme
ve d'un follet
que viu dins dels teus ulls...

s'ha fet una cabana
amb les teves pupil·les
I amb els verds del teu iris
se sent millor que al bosc.

I quan t'ho expliqui
no em creuràs,
però et juro
que un esperit boscà,
aquest matí m'ha picat l'ullet
i, amb un gest de complicitat,
s'ha camuflat de llum
i ha brillat gràcies
al cor màgic dels teus ulls.

(a wct)