Cercador
L’EXEDRA DE CASTELLGALÍ. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésEntre les acaballes del segle III d.c i el començament del segle IV, l’activitat econòmica, relacionada aleshores bàsicament amb l’agricultura va viure un ressorgiment a la zona de Castellgalí situada al costat mar del Llobregat, que avui coneixement com Boades.
En relació al topònim, Buada, etimològicament, vol dir a volta edificada, i hom pensa que va sorgir amb posterioritat a l’aixecament de l’edifici que lluïa l’exedra quines restes ens portaven al Joan Escoda Prats i a l’Antonio Mora Vergés fins aquest racó de món.
Mentre recollíem imatges de l’indret - força descurat si m’ho deixeu dir -, s’aturava a la nostra alçada una parella que caminaven per la zona, i ens preguntaven que eren aquelles pedres i quina funció exerciren en el passat. Assumíem el compromís d’explicar-ho de forma planera i ara ens hi posem :
Exedra és una paraula que en el món de l’arquitectura designa o fa referència a un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.
En la llengua grega clàssica (εξέδρα) té un significat traduïble com 'seient a l'exterior' ; generalment era una sala oberta a una stoà o pòrtic, adient per trobar-se i conversar, amb un banc tot a l'entorn de la part baixa, o diversos seients, per facilitar el contacte entre els interlocutors. També podia tractar-se d'una obertura al llarg d'una columnata, potser amb un seient semicircular.
L'exedra – com quasi tot el que va desenvolupar la cultura grega- fou adoptada pels romans, i va esdevenir una forma arquitectònica molt popular, la romanització subsegüent del món conegut per la via militar, portaria l’exedra a fer-se present en l'arquitectura romànica i bizantina, on donaria lloc als absis cristians i els mihrabs musulmans, se la faran seva també els mestres del barroc i el neoclassicisme.
A les basíliques cristianes, encara avui s'anomena exedra el banc de pedra semicircular al fons de l'absis.
En el sistema capitalista tot és objecte de tràfic econòmic, les persones, les besties, la natura, i per descomptat el que anomenem ‘patrimoni històric i/o cultural’; més enllà dels judicis morals, defenso una tesis que demana – ara com ara, això és inexigible - fer un ús ‘social’ d’aquesta pràctica, en l’àmbit personal - a títol merament declaratiu dissortadament- hi ha una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà; pel que fa als animals hi ha per arreu Societats Protectores, que amb molt treball van aconseguint crear consciència dels seus drets ; la natura i el patrimoni històric i /o cultural, o tenen més magre, almenys pel que fa a Catalunya, tant el ‘partido Colorado’, com el ‘partido Azul’, veuen amb bons ulls la nostra ruïna personal i col•lectiva.
Des d’aquell espai que havia estat sens dubte un lloc de comunicació i de conversa, aixecava una vegada més els ulls al cel per reiterar la meva pregaria; Senyor, allibera el teu poble !!!!
En relació al topònim, Buada, etimològicament, vol dir a volta edificada, i hom pensa que va sorgir amb posterioritat a l’aixecament de l’edifici que lluïa l’exedra quines restes ens portaven al Joan Escoda Prats i a l’Antonio Mora Vergés fins aquest racó de món.
Mentre recollíem imatges de l’indret - força descurat si m’ho deixeu dir -, s’aturava a la nostra alçada una parella que caminaven per la zona, i ens preguntaven que eren aquelles pedres i quina funció exerciren en el passat. Assumíem el compromís d’explicar-ho de forma planera i ara ens hi posem :
Exedra és una paraula que en el món de l’arquitectura designa o fa referència a un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.
En la llengua grega clàssica (εξέδρα) té un significat traduïble com 'seient a l'exterior' ; generalment era una sala oberta a una stoà o pòrtic, adient per trobar-se i conversar, amb un banc tot a l'entorn de la part baixa, o diversos seients, per facilitar el contacte entre els interlocutors. També podia tractar-se d'una obertura al llarg d'una columnata, potser amb un seient semicircular.
L'exedra – com quasi tot el que va desenvolupar la cultura grega- fou adoptada pels romans, i va esdevenir una forma arquitectònica molt popular, la romanització subsegüent del món conegut per la via militar, portaria l’exedra a fer-se present en l'arquitectura romànica i bizantina, on donaria lloc als absis cristians i els mihrabs musulmans, se la faran seva també els mestres del barroc i el neoclassicisme.
A les basíliques cristianes, encara avui s'anomena exedra el banc de pedra semicircular al fons de l'absis.
En el sistema capitalista tot és objecte de tràfic econòmic, les persones, les besties, la natura, i per descomptat el que anomenem ‘patrimoni històric i/o cultural’; més enllà dels judicis morals, defenso una tesis que demana – ara com ara, això és inexigible - fer un ús ‘social’ d’aquesta pràctica, en l’àmbit personal - a títol merament declaratiu dissortadament- hi ha una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà; pel que fa als animals hi ha per arreu Societats Protectores, que amb molt treball van aconseguint crear consciència dels seus drets ; la natura i el patrimoni històric i /o cultural, o tenen més magre, almenys pel que fa a Catalunya, tant el ‘partido Colorado’, com el ‘partido Azul’, veuen amb bons ulls la nostra ruïna personal i col•lectiva.
Des d’aquell espai que havia estat sens dubte un lloc de comunicació i de conversa, aixecava una vegada més els ulls al cel per reiterar la meva pregaria; Senyor, allibera el teu poble !!!!
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.