Cercador

Llista categories

L'estrangulador

Un relat de: xesco

Quan A.W. va acabar la universitat va agafar la mala costum d'estrangular a tothom que se li posava al davant. Era un costum força molest ja que li impedia realitzar amb normalitat les tasques habituals del dia a dia. Després d'estirar els barços i estrènyer amb força el coll de la persona que tenia al davant, li era molt difícil passar desaparcebut al metro, a la botiga de la contonada o al banc. N' A.W., per exemple, no va aconseguir mai acabar els tractes per demanar una hipoteca en cap dels vuit bancs on ho va intentar. Així, a poc a poc, es va quedar sense amics, sense parella i sense família. La fatídica nit de Nadal a casa dels W. va ser portada de tots els diaris locals.
A.W., concient de que amb el seu mal hàbit reduïa el seu nivell de vida, va decidir inutilment posar-se en mans de diferents metges especialistes per acabar amb tot allò. Van ser, però, les mans de A.W. que varen acabar amb tots ells abans que poguessin diagnosticar-lo.
Completament sol i deprimit n' A.W. va decidir recluir-se al seu pis i viure incomunicat del món exterior. Allà, aïllat, es va anar consumint lentament fins que un matí, desesperat, va decidir treure's la vida. Sabent que el greu trastorn que l'afectava era incontrolable es va aixecar, es va dirigir al bany i es va situar davant del mirall, que des que habia acabat la universitat havia estat esquivant.

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
aaa | 04-07-2007
Un relat magistral, excepte pel final tan precipitat. Falten unes poques ratlles més on el protagonista es sorpren a si mateix escanyant-se davant el mirall, que tot i quedar implicit (aixó crec) falta rematar el producte.

Roarscach
Molt bó![Ofensiu]
pseudo | 12-10-2005
Un relat lleuger i original del qual finalitzes la lectura amb un somriure!
l'estrangulador.[Ofensiu]
George Brown | 01-06-2005
Carai noi!

molt bé això... bon humor. M'ha divertit força....

He pensat de mirar de fer un paral·lelisme amb algun aspecte de la vida, però passo de fer-ho... m'ha agradat llegir-lo i no penso fer segones lectures... si la primera agrada, per què buscar-hi altres interpretacions?

El final genial... era lògic que fos l'únic final possible. Pobre noi, ha de ser dur (per dir-ho d'alguna manera).

Un relat genial, felicitats.

una abraçada,
Jordi.
que bo!![Ofensiu]
quetzcoatl | 24-04-2005
Hahaha Hola Xesco,

T'escric mentre encara ric ben sorpresa del teu relat; curt pero olt ben estructurat i d'un sentit de l'humor mig absurd que m'encanta. El joc de paraules de les mans dels metges i les mans de l'estrangulador, genial... I evidentment el final es genial.

Felicitats! Vaig a veure que mes em tenies amagat..!

m
Relat molt Curt amb final sorprenent[Ofensiu]
prudenci | 24-04-2005
El relat és molt curt i podia donar més de sí, de totes maneres el final sorpren una mica.
Digám on o com publicas això de les experiències de laboratori, perquè aquí et juro que no hi ets com Xeixa.
Ja he arribat a la conclusió de que , després de neixer a Centelles i viure a Mallorca ( cosa que per altra banda ja sabia per en Xavi), ets el Xesco que jo em penso, el que passa es que en aquests anys has canviat molt, o potser la es la foto, no sé....Ens vàrem conéixer al 90 -91 quan tu tenies 15 anys, i ara en tens 29 !!!
Espero que et dediquis a la literatura,, però per jovi, no esperis mai treuren diners, al contrari, sempre n´has de posar o t´ho demanen
Records!
Com va la música ?

l´Autor

xesco

38 Relats

108 Comentaris

50466 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer quan era molt petit a Centelles (Barcelona), el 1976.
Vaig començar a escriure el 20/02 del 2002 provant sort amb la construcció de palíndroms.
M'agrada construïr encreuats i experimentar amb l'escriptura.
Sóc mestre d'educació primària, i actualment visc a Artà, Mallorca.

Em podeu llegir, també a RC, amagat darrere el nom de Xeixa, compartint jocs i experiments lingüístics amb el meu amic Xals.

Todas las cosas tienen que salir de algún sitio - cavilaba Harún-, por lo tanto, los cuentos no pueden salir del aire...

Salman Rushdie "Harún y el Mar de las Historias"

...es muy fácil. Si lo piensas, tendrás que admitir que todas las historias del mundo, en el fondo, se componen solo de veintiséis letras. Las letras son siempre las mismas y sólo cambia su combinación. Con las letras se hacen palabras, con las palabras frases, con las frases capítulos y con los capítulos historias.

Michael Ende "La historia interminable"

"Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos"

Joan Brossa

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >