Nanorelat T: El torero

Un relat de: xesco

Enmig de la plaça, l'elegant torero, enfundat dins l'arrapat uniforme, esperava impacient el tercer brau de la tarda, quan la trompeta començà a sonar anunciant l'entrada a la plaça del salvatge animal i l'inici del final de la seva carrera. El brau sortí a la plaça, i en una primera escomesa, es llençà follament damunt l'heroic protagonista i, davant l'estupefacció del públic, va envestir-lo (i desvestir-lo de cintura en avall) amb una cornada que li fregà l'entrecuix. Durant tota la corrida el brau lluità per desempallegar-se de l'incòmode manyoc de cotó fluix que lluïa a la cornamenta, mentre les dones del públic esbroncaven el torero que havia abandonat ràpidament la plaça capcot i plorós.

Comentaris

  • viva manolito![Ofensiu]
    quetzcoatl | 09-10-2005 | Valoració: 10

    Hehehehe...

    Bé, les gràcies primer de tot: moltes gràcies. No havia vist que ja acabaves l'abecedari de nanorelats!

    M'ha agradat com desmontes el mite, amb jocs de paraules subtils i molt ben trobats.

    Ets tot un alquimista de l'escriptura!

    una abraçadassa...

    ah! i, dues preguntes:

    Has llegit El Suelo Bajo Sus Pies, de Rushdie? Veig que en tens una cita a la biografia i, a més a més, m'agrada. Però he intentat dues vegades llegir El Suelo i no m'enganxa...

    i dos: en Xals no és pas de Vic, oi?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de xesco

xesco

38 Relats

108 Comentaris

47964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Vaig néixer quan era molt petit a Centelles (Barcelona), el 1976.
Vaig començar a escriure el 20/02 del 2002 provant sort amb la construcció de palíndroms.
M'agrada construïr encreuats i experimentar amb l'escriptura.
Sóc mestre d'educació primària, i actualment visc a Artà, Mallorca.

Em podeu llegir, també a RC, amagat darrere el nom de Xeixa, compartint jocs i experiments lingüístics amb el meu amic Xals.



Todas las cosas tienen que salir de algún sitio - cavilaba Harún-, por lo tanto, los cuentos no pueden salir del aire...

Salman Rushdie "Harún y el Mar de las Historias"

...es muy fácil. Si lo piensas, tendrás que admitir que todas las historias del mundo, en el fondo, se componen solo de veintiséis letras. Las letras son siempre las mismas y sólo cambia su combinación. Con las letras se hacen palabras, con las palabras frases, con las frases capítulos y con los capítulos historias.

Michael Ende "La historia interminable"


"Darrere els mots el paper es transforma
en mar i les lletres en peixos"

Joan Brossa