L'Estaca

Un relat de: AVERROIS
“Diuen que l’elefant quan és petit el lliguen amb una corda a una estaca, i quan és gran la mateixa petita estaca serveix al amo perquè no s’escapi. L’elefant pensa que aquella petita estaca l’aturarà tota la seva vida...”

Aquesta és la història d’aquest elefant.

La sabana africana era immensa i no mancava res per ser feliç. La manada marxava compacta per por a que els depredadors no matessin als petits o als més dèbils. Però hi havia un depredador més cruel que els que sempre els havien perseguit. L’home civilitzat.
Va ser llavors quan va néixer el nostre protagonista, poques setmanes abans que aquest home civilitzat matés els seus pares per uns quants quilos de marfil i amb ell se’l endugués per vendre’l al qui pagués més.
Ja des de el primer dia el van lligar a l’estaca que el seu amo portaria sempre al damunt. Ell va anar creixent i la seva força cada cop era més i més gran, però a l’hora d’acabar la feina el lligava a aquella petita estaca i no es movia del lloc a on estava presoner.
Treballava tot el dia per pogué menjar, i veia com aquells homes civilitzats es passaven les hores veien com ell traginava troncs amunt i avall, i ells a sota dels arbres que els hi donaven ombra.
Cada dia li demanaven més i més a canvi del mateix menjar i a vegades el castigaven per no haver fet prou bé la feina, mentre que altres elefants treballant menys menjaven el mateix que ell o més. Quan parlava amb ells li deien que “A on volia estar millor, no el picaven gaire i li donaven de menjar” I ho deien ells, poca soltes, que treballaven la meitat que ell.
Les coses no van canviar i ja era imprescindible a la feina. La resta d’elefants tan sols el podien seguir a mitges i la feina cada cop anava més al seu càrrec. Havia passat de ser un treball a l’esclavitud total. Quasi no el deixaven descansar i la resta es repenjaven cada cop més i més.
Va ser una vegada que es va posar malalt, quan van veure el que passaria si ell no hi era. La feina s’endarreria i els altres elefants anaven a queixar-se a ell “No pots deixar-nos així, ens estan maltractant i al final no podem fer la teva feina i ens donen menys de menjar. T’has de posar bé i tornar el més aviat possible”.
Però allò no era el que ell volia. Recordava vagament la sabana, el verd dels prats i encara que hi haguessin depredadors que el podrien fer mal, tindria la voluntat de lluitar per salvar la seva vida.
Aquella idea va començar a fer un espai en el seu cervell. No va tardar gaire en posar-se bo i continuar amb la feina, però quan anava a dormir aquella petita estaca no li semblava tan gran com les malifetes que els seus mateixos companys li feien, ni amb la poca gratitud que els homes civilitzats el tractaven.
Els altres companys es van posar d’acord i no el deixaven que es banyés ni que begués a l’hora del descans perquè continués amb la feina i així ells podrien descansar més. Els homes civilitzats, no en volien saber res, ell era el millor que tenien i sinó feia la seva feina els altres no arribarien a fer-la.
Va ser aquella nit quan per falta de manteniment, la corda s’havia podrit i amb un mínim esforç es va trencar deixant clavada al terra aquella petita estaca que l’havia acompanyat tota la seva vida. Poc després i entre crits dels seus mateixos companys, que veien perillar el seu benestar i els laments dels homes civilitzats que no se’n sabien avenir. El nostre elefant va traspassar les tanques i es va encaminar cap a la sabana. I allí va lluitar per viure la seva vida amb “Llibertat”

Comentaris

  • Ben fet![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2013 | Valoració: 10

    Molt bé elefant, ben fet! Veig que ets treballador i que fas molt bé la feina. Saps a qui em recordes? A un jugador de futbol del Barça anomenat Leo Mesi. Ell solet fa la feina dels altres i quan no hi és, tothom el troba a faltar i pateixen més del compte. Espero que a la sabana trobis la teva felicitat. És el teu ambient i la teva terra. Només una cosa, vigila aquells que porten una corona al cap i que són molt "campechanos"... no, no, per res! Records a en Josep Maria i una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!