L'ESQUELA

L'esquela apareixia en la part central de la pàgina 28. Deu rectangles carregats de paraules, de distintes dimensions, dividien el diari situant la mort entre la secció de TENDÈNCIES i la de CULTURA.
Cada text estava encapçalat per una creu gruixuda de tinta negra.
L'esquela destacava amb lletres majúscules en negreta el nom i els dos cognoms: ROSER SERRA I GÜELL.
La data de naixement i la de l'òbit apareixien amb caràcters més xicotets, tancats dintre un parèntesi.
La vida es classifica i es tanca. Ha d'haver-hi un fragment de vida per a cada un de nosaltres- va pensar ella.
ROSER SERRA I GÜELL. Vídua del Senyor Joaquim Munné i Argemí.
Havien maquetat aquesta paraula, vídua, i el nom masculí a qui s'adheria topogràficament amb lletres subratllades.
Va llegir la paraula i somrigué secretament, sense maldat: "Vídua i difunta. Difunta, morta i desposseïda de qualsevol estat civil".

ROSER SERRA I GÜELL. Vídua del Senyor Joaquim Munné i Argemí.
Ha mort cristianament, el dia 12 de juliol de 2009, a l'edat de 73 anys havent rebut els auxilis espirituals y confortada amb els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica (A.C.S). Els seus fills, Maria Lourdes, Carme i Toni; els seus germans Judit i Oriol i família tota ho fan saber a llurs amics i coneguts i els preguen de voler-la tenir present en les seves oracions.
La cerimònia i l'acte de cremació tindrà lloc avui al crematori de Barcelona, carretera N-150, Km 1,5, Montcada i Reixach

Hi ha fets que esquiven els parèntesis i els imperatius de les esqueles. Molt pocs la tindrien present ni tan sols en les oracions. Ja ningú resa, ni tan sols per a demanar per la seua pròpia ànima. Ella mateixa no recordava l'ultima vegada que va resar, si és que alguna vegada ho havia fet.

Al costat de l'esquela, un requadre més xicotet, sense xifres, sense subratllats, amb majúscules molt majúscules, els adjectius i adverbis acompanyaven en l'acte de la mort a la Roser: amable, sensible, generosa, alegre, disposada, treballadora, senzilla, amant, incansable...

Ella, la Carme, va llegir una a una les etiquetes amb què l'espill ocasional en què s'havia convertit l'esquela intentava dibuixar la imatge de la Roser, sa mare:
Ningú la tindrà present en les seues oracions. Estic segura de què molts ja han criticat que no siga soterrada al cementeri, com calia
Tots han oblidat dir que l'avarícia i l'esperit gasiu de ma mare és la causa de la seua incineració.
Comprar un taüt tan gran perquè cabera el seu cos difunt i tants falsos adjectius qualificatius hauria sigut caríssim. La continència excessiva en les despeses
de ma mare li hauria fet rebolcar-se en la tomba i renàixer.