Cercador
L’ESCORXADOR NOUCENTISTA DE MONTMELÓ
Un relat de: Antonio Mora VergésEntre 1924 i 1931 Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), fou l’arquitecte de Montmeló, i dins de l’obra pública dugué a terme l’edificació de l’Escorxador Municipal, que des del Magnífic Ajuntament s’incloïa dins del Catàlegs d’Edificis amb l’identificador P34- L’Escorxador.
No hi ha cap indicació per arribar-hi però sortosament en portem vistos més d’un i acabava localitzant-lo , el seu aspecte descurat no deixa lloc a dubtes, el Consistori que presideix Antoni Guil Román, del PSC, ha fet veritat aquí allò de ‘prometre, no fa pobre’.
La informació tècnica ens diu : L'Escorxador tal i com es va construir l'any 1930 consta d'un edifici principal, que seria l'escorxador pròpiament dit, i un edifici secundari al costat del primer que correspon a la secció de bestiar porcí.
L'edifici principal és de planta rectangular i forma basilical, amb una nau central elevada i dues laterals més baixes.
La coberta dels cos central és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta dels cossos laterals també és de doble vessant, però amb el carener paral•lel a la façana principal. Les cobertes són de teula àrab.
Les façanes estan arrebossades i pintades. La porta principal és de llinda plana amb permòdols esglaonats. Al damunt hi ha un gran finestral d'arc de mig punt que serveix per il•luminar i ventilar l'edifici.
L'edifici secundari és de planta rectangular simple i es va construir com a secció pel bestiar porcí. La coberta consta de dos nivells, un superior de doble vessant amb el carener paral•lel a la façana principal i que només cobreix la secció central de la nau, i un inferior amb teulada a costat i costat de l'edifici i que cobreix els laterals de la nau.
Entre els dos nivells hi ha un espai que permet la circulació d'aire i l'entrada de llum a l'interior de l'edifici. Les cobertes són de teula àrab.
L'escorxador i la secció de bestiar estan units per un petit edifici que no surt en els plànols del projecte de l'escorxador, i es desconeix quan va ser construït. No hi ha comunicació entre els tres edificis.
El recinte està delimitat per una tanca.
Posteriorment es van construir unes ampliacions sense cap interès arquitectònic. Unes es van adossar a l'edifici secundari, les quals encara es troben en peu i que tenen coberta d'uralita.
Com era allò ?, Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan.
No hi ha cap indicació per arribar-hi però sortosament en portem vistos més d’un i acabava localitzant-lo , el seu aspecte descurat no deixa lloc a dubtes, el Consistori que presideix Antoni Guil Román, del PSC, ha fet veritat aquí allò de ‘prometre, no fa pobre’.
La informació tècnica ens diu : L'Escorxador tal i com es va construir l'any 1930 consta d'un edifici principal, que seria l'escorxador pròpiament dit, i un edifici secundari al costat del primer que correspon a la secció de bestiar porcí.
L'edifici principal és de planta rectangular i forma basilical, amb una nau central elevada i dues laterals més baixes.
La coberta dels cos central és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta dels cossos laterals també és de doble vessant, però amb el carener paral•lel a la façana principal. Les cobertes són de teula àrab.
Les façanes estan arrebossades i pintades. La porta principal és de llinda plana amb permòdols esglaonats. Al damunt hi ha un gran finestral d'arc de mig punt que serveix per il•luminar i ventilar l'edifici.
L'edifici secundari és de planta rectangular simple i es va construir com a secció pel bestiar porcí. La coberta consta de dos nivells, un superior de doble vessant amb el carener paral•lel a la façana principal i que només cobreix la secció central de la nau, i un inferior amb teulada a costat i costat de l'edifici i que cobreix els laterals de la nau.
Entre els dos nivells hi ha un espai que permet la circulació d'aire i l'entrada de llum a l'interior de l'edifici. Les cobertes són de teula àrab.
L'escorxador i la secció de bestiar estan units per un petit edifici que no surt en els plànols del projecte de l'escorxador, i es desconeix quan va ser construït. No hi ha comunicació entre els tres edificis.
El recinte està delimitat per una tanca.
Posteriorment es van construir unes ampliacions sense cap interès arquitectònic. Unes es van adossar a l'edifici secundari, les quals encara es troben en peu i que tenen coberta d'uralita.
Com era allò ?, Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.